El greu és que qui tortura es creu investit de tot el pes de l'Estat i fins i tot de la història. Això fa que pensi que està fent una feina important. Se li ha encomanat alguna gran misio . Des de l'obtenció d'informació fins a la consecució pura i simple de terror, tot es converteix en una feina extraordinària, un exercici i una feina de la qual se'n considera una peça clau. No és estrany que, així, la dignitat humana desaparegui de la seva vista. I no és d'estranyar que la tortura s'estengui de mil maneres.
Informe de l'Associació contra la tortura, 1991

Una altra forma d'atenuació de la tortura és l'intent de justificar-la diferenciant l'acarnissament dels turments dels simples maltractaments. Tanmateix, les formes de violència prepotents no tenen paliatius i són totes condemnables des de criteris de raó ètica. Malauradament, hem aprés a conviure amb l'horror en la negligència de la confusió de les imatges reals i fictícies. Per molts la tortura és una cosa remota, aliena, que passa als altres. És precisament aquesta soporífera inhibició la que afavoreix i "blanqueja" la resta de violències insidioses, aquelles que no compten (maltractaments a menors, dones o animals, violacions, humiliacions, coaccions...): component espuri cada vegada més gran de la violència suprema.
Alberto Hernando, La Vanguardia, 2-7-91

El propòsit de la tortura no és només l'extorsió de confesions, de traició; la víctima s'ha de deshonrar amb els seus crits i la seva submissió, com un animal humà. Davant de tothom i d'ella mateixa. La persona que cedeix sota la tortura no només l'han fet parlar, sinó que també l'han marcada com a infrahumana.
Jean-Paul Sartre

Qui ha estat torturat ho segueix estan (...) Qui ha patit el turment no podrà ja trobar un lloc al món, la maledicció de la impotència no s'extingeix mai. La fe en la humanitat, trontollant ja amb la primera bufetada, anorreada després per la tortura, no es recupera mai.
Jean Améry, citat a "Els enfonsats i els salvats", de Primo Levi. Jean Améry, filòsof austríac, va ser torturat per la Gestapo y després deportat a Auschwitz perquè era jueu. Va sobreviure i es va suïcidar el 1978.

Parlar de la tortura no és fàcil per a ningú. La tortura humilia, viola els cossos, explota la feblesa humana, genera especialment por, por del dolor i, sobretot, por durant l'espera, por del record i de les seves conseqüències. Porta a la destrucció de la personalitat, avergonyeix...
Les víctimes s'estimen més restar en silenci, abans que no pas evocar públicament l'agressió atroç que han patit.
Bertrand Solet, La tortura. Brúixola, 2000

Què podem fer per acabar amb la tortura?
Hi ha una resposta que ha de ser tan constant com la tortura mateixa: la seva denúncia en qualsevol circumstància. I n'hi ha una altra més concreta i exigent: seguir els amagatalls de la tortura, no perdre de vista com canvia segons els moments històrics, com es fa més sofisticada i dissimulada quan es veu descoberta dintre dels organismes que en teoria diuen perseguir-la.
Informe de l'Associació contra la tortura, 1991

És un greu error considerar la tortura com un únic fet històric, un costum de temps passats i de determinats indrets, un procediment codificat i racionalitzat que els poders seculars i eclesiàstics infligien segons preceptes superats ara a través de l'evolució social, política i moral. Aquestes il.lusions reconfortants adormen la consciència col.lectiva i entorpeixen la vigilància contra un perill real i omnipresent, fins i tot entre nosaltres.
Robert Held. Inquisición; guia bilingüe de la exposición "Instrumentos de tortura". Qua d'Arno, 1985. Florencia

Acabar amb la tortura ha de ser una prioritat per als ciutadans, per als governs i per a la comunitat internacional, i una oportunitat per demostrar al món, i a nosaltres mateixos, que la barbàrie de la tortura no ens deixa indiferents, ni muts, ni quiets.
Andrés Krakenberger, president d'AI-Espanya. El País, 19-10-00