Doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i en virtut de la qual hom justifica el fet que certes races o cultures siguin sotmeses a explotació econòmica, a segregació social o àdhuc a destrucció física. De fet, és una forma activa d'etnocentrisme, comuna a tots els grups humans. El racisme blanc és un fenòmen relativament recent, iniciat els segles XV i XVI i que culminà el segle XX amb les doctrines imperialistes. Alguns autors anglesos --R.Kipling n'és el representant més contemporani-- defensaren, influïts pel darwinisme, el destí de les nacions d'Occident com a potències civilitzadores en una concepció eurocèntrica i colonial del món. A França, H.de Boulinvilliers havia estat ja l'iniciador --amb les seves obres, totes pòstumes-- de la formulació teòrica del racisme, en intentar de demostrar que la noblesa procedia de la raça dominant dels francs (Essai sur la noblesse, 1732). Més tard J.A.Gobineau defensà (entre 1835 i 1855) en el seu llibre Essai sur l'inegalité des races humaines, que obtingué molt ressò en els estats meridionals dels EUA i a Alemanya, que la raça blanca és superior a totes i que dins aquesta la branca més pura és l'ària. Aquestes tesis serviren al nacionalsocialisme alemany per portar a terme, a partir del 1933, una lluita entre la raça ària i els altres pobles que comportà l'extermini de milions de jueus i molts gitanos [...]