Com vos podeu estar
aixís tranquils a casa vostra i en els vostres quefers sabent que
un dia, al bon solet del dematí, allà dalt de Montjuïc,
trauran del castell un home lligat, i el passaran per davant del cel i
del món i del mar, i del port que trafiqueja i de la ciutat que
s'aixeca indiferenta i a poc a poc, ben a poc a poc, perquè no s'hagi
d'esperar, el portaran a un racó del fosso, i allí quan toqui
l'hora, aquell home, aquella obra magna de Déu en cos i ànima,
viu, en totes ses potències i sentits, amb aquest mateix afany de
vida que teniu vosaltres, s'agenollarà de cara a un mur, i li ficaran
quatre bales al cap, i ell farà un salt i caurà mort com
un conill... ell, que era un home tan home com vosaltres... potser més
que vosaltres!
¿Com vos podeu
estar a casa vostra, i asseure-us a taula voltats de fills i posar-vos
al llit amb la muller, i atendre a vostres negocis, i que aquesta visió
no se us posi al davant i no us nuï el mos de pa en la gola, i no
us glaci el petó als llavis i no us privi d'atendre a tota altra
cosa que no sia ella?