He conegut un noiet que era set noiets.

Vivia a Roma, es deia Paolo i el seu pare era tramviaire.

Però també vivia a París, es deia Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d'automòbils.

Però també vivia a Berlín, i es deia Kurt, i el seu pare era professor de violoncel.

Però també vivia a Moscou, es deia Iuri, com Gagarin, i el seu pare feia de paleta i estudiava matemàtiques.

Però vivia també a Nova York, es deia Jimmy i el seu pare tenia una gasolinera.

Quants n'he dit fins ara? Cinc. Me'n falten dos:

L'un es deia Txú, vivia a Xang-Hai i el seu pare era pescador; l'últim es deia Pablo, vivia a Buenos Aires i el seu pare feia de pintor de parets.

Paolo, Jean, Kurt, Iuri, Jimmy, Txú i Pablo eren set, però eren tanmateix el mateix noiet que tenia vuit anys, que ja sabia llegir i escriure i anava en bicicleta sense posar les mans al manillar.

En Paolo tenia el cabell negre, en Jean ros i en Kurt castany, però eren el mateix noiet. Iuri tenia la pell blanca, Txú la tenia groga, però eren el mateix noiet. En Pablo anava al cinema en castellà i Jimmy en anglès, però eren el mateix noiet, i reien en una mateixa llengua.

Ara han crescut tots set, i ja no podran fer-se la guerra, perquè tots set són un sol home.