Execucions extrajudicials, "desaparicions" |
(...)
Ara, al pensar en els anys 1918-1920, tenim un problema: ¿Podem considerar integrants de les riuades presidiàries tots aquells als quals "es va donar el passeig" abans d'arribar a la presó? ¿I en quina casella hem d'enregistrar els que van ser "espavilats" al pati del sòviet rural o als afores del poble pels comitès de camperols pobres? (1)
(...)
També és difícil determinar si s'han de comptar aquí, entre les riuades de presos, o en el compte de la guerra civil, les desenes de milers d'hostatges, ciutadans pacífics que no van ser acusats personalment de res, ni tan sols anotats amb llapis en algun lloc, als quals se'ls va "donar el passeig" per esporuguir o venjar-se de l'enemic de la guerra, o de les masses insurrectes.
(...)
Els tribunals de justícia romanien íntegres i també condemnaven a mort, però sempre hi havia al seu costat, independent, el càstig extrajudicial, que no podia ser oblidat. Fins a quin punt es pot calcular el volum de les seves activitats? En la seva popular exposició de la Txeca, M. N. Latsis presenta la següent suma corresponent només a any i mig (de 1918 fins a mitjans de 1919) i considerant només vint governs de la Rússia Central (...) afusellats per la Txeca, és a dir, sense resolució judicial, 8.389 persones (...) detinguts en total, 87.000.