Donat que apareixen, amb certa freqüència, notícies relatives a la Educació per la Ciutadania (EpC) des d'una perspectiva d'oposició a la matèria, un grup de professionals de l'educació, amb una intenció de contribuir a clarificar la situació, volem manifestar a la societat que:

1. L'educació per a la ciutadania (EpC) prepara en un conjunt de coneixements, valors, sentiments i competències que defineixen un ciutadà actiu i responsable. És un conjunt de pràctiques i activitats dissenyades per ajudar a les persones a jugar un paper en la vida democràtica, exercir els seus drets i deures.

2. La EpC no pot limitar-se a l'adquisició de coneixements. S'ha d'enfocar al desenvolupament de competències per a la ciutadana activa i participativa, que facin possible la convivència en democràcia.

3. La competència ciutadana inclou aspectes com: valors (justícia, llibertat, pau, respecte, etc.), responsabilitat, interculturalitat, drets humans, deures, acceptació de la diversitat, comprensió democràtica, convivència de centre, prevenció de la violència, judici crític, diàleg, resolució de conflictes, negociació, assertivitat, empatia, autonomia personal, sentiment de pertinença, sentiment d'identitat cívica, participació, competències socials i emocionals, benestar personal i social, etc.

4. La EpC és un moviment internacional, recolzat per les institucions de la Unió Europea i que es posa en pràctica a molts països d'Europa i Amèrica amb resultats positius.

5. La EpC es relaciona amb la finalitat mateixa de l'educació, que és la de formar a professionals competents i ciutadans responsables perquè puguin conviure en pau.

6. La EpC s'inicia en la primera infantesa, ha d'estar present al llarg de l'educació primària, secundària i la vida adulta. Només d'aquesta forma es pot avançar en el desenvolupament de competències ciutadanes que van més enllà de la simple adquisició de coneixements.

7. Amb l'enfocament del cicle vital, l'assignatura d'EpC és un element més, junt amb altres (tutoria, ciències socials, filosofia, ètica, programes de convivència de centre, experiències d'aprenentatge servei, etc.), de tal manera que es puguin generar sinergies entre els diversos elements implicats.

8. Es poden distingir diversos models i estratègies per a la posada en pràctica de la EpC, entre els quals hi ha la transversalitat, la integració curricular en algunes matèries i una assignatura pròpia. Però és important tenir present que no són models incompatibles. L'existència d'una assignatura no ha de ser obstacle per a la implicació de tot el professorat: l'assignatura s'ha d'entendre com un aspecte més d'un conjunt d'estratègies encaminades a formar per a la ciutadania.

9. Per les raons que acabem d'exposar, considerem que l'educació per a la ciutadania ha d'entendre's com "més que una assignatura", en la qual s'hauria d'implicar tot el professorat, les famílies i la comunitat en general, com a únic camí per fer possible la convivència en pau i en democràcia.

10. Per assegurar l'eficàcia de la EpC és molt important la formació i canvi d'actituds en el professorat en general, i en particular al qui vagi a impartir EpC. Per això, fem una crida a les Administracions públiques perquè s'ocupin de la formació del professorat en EpC.