La ciutat de l'oest viu en un gran desordre:
arreu els llops i els tigres hi estenen el neguit.
De nou exiliat, deixo el país del mig
per refer-me la vida entre els bàrbars de Jing.
Els pares i els de casa em miren desolats
i els amics continuen provant de retenir-me.
A la sortida del portal no es veu ningú:
tota la plana està coberta d'ossos blancs.
Al camí hi ha una dona d'aspecte famolenc
que abraça el seu nadó i el posa entre les mates.
Escolta amoïnada el so dels seus gemecs
eixugant-se les llàgrimes, se'n va sense girar-se.
"No sé pas on serà que la mort m'ha de prendre.
Salvar-nos a tots dos, però, com ho faria?".
Esperono el cavall i la deixo endarrere:
no ho puc aguantar més, d'escoltar això que diu.
Pujo, anant cap al sud, l'espadat de Baling:
només girant el cap ja veig Chang'an al lluny.
Ara l'entenc, qui deia allò d'un doll de fonts:
els sospirs em destrossen el cor i les entranyes!