Jo vinc d'un silenci
    antic i molt llarg
    de gent que va alçant-se
    des del fons dels segles,
    de gent que anomenen
    classes subalternes,
    jo vinc d'un silenci
    antic i molt llarg.

    Jo vinc de les places
    i dels carrers plens
    de xiquets que juguen
    i de vells que esperen,
    mentre homes i dones
    estan treballant
    als petits tallers,
    a casa o al camp.

    Jo vinc d'un silenci
    que no és resignat,
    d'on comença l'horta
    i acaba el secà,
    d'esforç i blasfèmia
    perquè tot va mal:
    qui perd els orígens
    perd identitat.

    Jo vinc d'un silenci
    antic i molt llarg,
    de gent sense místics
    ni grans capitans,
    que viuen i moren
    en l'anonimat,
    que en frases solemnes
    no han cregut mai.

    Jo vinc d'una lluita
    que és sorda i constant,
    jo vinc d'un silenci
    que romprà la gent
    que ara vol ser lliure
    i estima la vida,
    que exigeix les coses
    que li han negat.

    Jo vinc d'un silenci
    antic i molt llarg,
    jo vinc d'un silenci
    que no és resignat.