Lligat de mans, lligat de cor
ha deixat l'esperança a la llitera,
és l'hora de l'albada trista d'un nou dia
amb un sol sense força
bonic
sempre innocent,
dia sense dinar, dia sense migdia,
sense tarda, sense vespre,
sense grills o amor nocturn.

Lligat de mans, lligat de cor,
sent de debò el vent fred que el desempara,
sent el tronc de fusta i el trist seient d'esglai
i ell veu ben clarament
com el drap que amaga el rostre
del món i de la vida l'amaga sempre més
i escolta netament com el cargol es gira
i es sent ben viu i jove
com quan era un infant

La vida li grinyola i el cargol se Ii nua,
sent que el respir li plora com nau que deixa el moll,
uns homes massa justos a un infant que fred sua
ja Ii trenquen la culpa, ja li trenquen el coll.