Al terraplè es rovellen els senyals,
desfetes les vies i travesses,
ametrallats els vagons de càrrega.

A la carretera,
damunt un coixí de grava,
morta per la caiguda de pollancres esberlats,
jeu una dona en el brancatge fosc.

La boca encara es queixa
aspra, a la terra.
Als ulls oberts
cau pluja i neu.

Oh plany de les mares,
les llàgrimes no apaguen
els focs de la batalla.

Darrera la pleta de la boira
-neu a les crineres-
pasturen els cavalls morts,
les ombres de la nit.