Tants ametllers, que ara amb trèmules fulles
verdegen entre feixes i espadats,
trenen arrels amb ossos de soldats
i es nodreixen d'oblit i de despulles,

sense recel. ¿Per qui fruita la terra?
Mentre l'ametlla qualla el blanc més dolç,
els gemecs de la carn s'han tornat pols
i silenci els estralls folls de la guerra.

Desconcertat, camino per les valls
i em fa por aquesta Serra de Cavalls.
I gira el món, impenitent. I calla.

Segueix la saba el seu camí sabut.
També la sang el seu, cap a l'eixut
firmament estrellat de la metralla.