Llavors Almitra va parlar de nou i va dir: I què ens dius del Matrimoni, Mestre?
I ell va respondre, dient:
Heu nascut junts i junts romandreu per a tot i sempre.
Junts estareu quan les blanques ales de la mort dispersin els vostres dies.
Sí, junts romandreu en la silenciosa memòria de Déu.
Però que hi hagi espais en la vostra comunió,
i que els vents del cel dansin entre vosaltres.
Estimeu-vos l'un a l'altre, però no feu de l'amor una trava:
Que sigui més aviat un mar bullent entre les platges de les vostres ànimes.
Ompliu-vos les copes l'un a l'altre, però beveu en una sola copa.
Compartiu el vostre pa, però no el mengeu del mateix tros.
Balleu i canteu junts i sigueu alegres; però permeteu que cadascú pugui estar sol,
igual que les cordes del llaüt estan separades i, no obstant això, vibren amb la mateixa harmonia.

Doneu-vos el vostre cor, però no us el lliureu en custòdia.
Ja que només la mà de la Vida pot guardar els vostres cors.
Viviu junts, però tampoc massa a la vora;
ja que els pilars del temple s'erigeixen a distància,
i l'alzina i el xiprer no creixen a l'ombra un de l'altre.
.