Tenia son i els ulls oberts com a pomes
Des d'aquella nit només dormia a estones
Una figura en la foscor, estava mort de por
Abriga't minyó, que a la nit fa frescor

Com un àngel caigut que regnava en les tenebres
Cap al tard sortí de dins d'un cel de pedres
Lluint les ales del pecat damunt la negra vall
Restant amagat, silent en el brancall

Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu
D'olor de préssecs i bicicletes prop del riu
Ball a la pista, tardes al tros i avellaners
Érem nens empaitant la vida pels carrers

Perdona'ls que no saben el que fan
Va dir Jesús a la creu agonitzant
Un gran tro els núvols va esquinçar
L'esguard d'un infant es va trencar

On era el teu Déu quan la meva pell tocaves
I on era el meu quan jo espantat callava
Encara sento aquella olor de pa d'hòstia i vi dolç
Sotanes, sermons, creus cobertes de pols

Una esquela al diari em fa tornar
A un vell refugi de muntanya anys enllà
La teva màcula al taüt per sempre més
Si també els records el vent se'ls endugués

Perdona'ls que no saben el que fan
Va dir Jesús a la creu agonitzant
Un gran tro els núvols va esquinçar
L'esguard d'un infant es va trencar