Caurà la tirania indigna,
cauran els ferros del pagès,
i tu, noblesa aviciada,
hauràs de treballar a desgrat.
Als qui vindran, i no a nosaltres
daràs el teu fuet antic,
els semblaràs una ombra oiosa,
un esborrall en els annals...
Els teus maneigs i roïneses
el temps descobrirà per fi,
i la il.lustrada descendència
bo i maleint-te et colpirà.
El bon mugic -la teva crossa,
la teva bèstia, i no res més-
eixirà amb glòria de la infàmia,
i no el podràs comprar de nou,
que el sol del llaurador ja s'alçal...
No es venja encara, estamordit,
mes sàpigues que contra l'amo
temps ha que esmola la destral.