Moren salvatgement, sal-vat-ge-ment,
cents d'homes, milers d'homes, cada dia.
Catul va escriure en verb llatí: "Ploreu,
fills de Cupido, i Venus." (Catul parla
de la mort d'un ocell, cal aclarir-ho.)

Però, fa poc, morien a Indoxina
(set milions de tones de metralla)
homes -no ocells- com torxes de napalm.
(Diu el Merck Index, sempre saberut,
que "el napalm no és pas tòxic". Però crema.)

Arreu la iniquitat. I els elegits
dels déus (això fa riure) escrivint versos
-si pot ser decasíl·labs ben sonors-
mentre pels parcs amb roures i glicines
molt tendrament es besen els amants.

I a la tardor els concerts: Bach i Beethoven.
Xilografies críptiques de Tàpies.
Sextines -Joan Brossa- cibernètiques.
Barcelone la nuit. I Ganduxer.
Moët et Chandon (no pas xampany de fira).

Boniques noies nòrdiques. Polítics.
La catedral (per cert, d'un gòtic fals)
amb les agulles d'or enllumenades.
La Maria del Mar cantant Mallorca.
Filosofia zen. Films de Fellini...

Amargament diré que tot va bé.

.