A Angela Davis i als que vindran

Somia el blanc bastard, tota la nit,
les fosques sines d'una adolescent;
de dia, enlaira atletes, com el vent
ràpids i forts, de músculs de grafit.

Negra raça d'esclaus, negre neguit
d'un llinatge que creix, obscurament;
formigues negres, negre pensament
condemnat al treball, al dol, l'oblit.

Ah, però vindrà un dia -¡que vindrà!-
que l'escuma, la calç, la sal, la neu
seran, de cop, vençudes pel quitrà.

I pels camins vedats a les panteres
-per les sendes que els blancs avui passeu-
hi haurà ossos blancs i blanques calaveres.

.