Després d'haver donat sepultura a la mare
fugint del cementiri sota una pluja de granades,
després d'haver retornat el fusell als soldats,
que l'havien embolicat amb una lona,
després d'haver vist els incendis en els ulls dels fills,
que s'amagaven al soterrani entre rates grasses,
després d'haver netejat les galtes a una anciana
amb la por de poder-la reconèixer,
després d'haver vist un gos famèlic
que llepava la sang d'un home abatut a la cruïlla,
després de tot això,
m'hauria agradat escriure poemes,
que s'assemblessin als reportatges periodístics,
buits i freds fins al punt
de poder-los oblidar al cap d'un moment,
si algú em preguntés, com de passada:
Per què escrius aquests poemes
que semblen reportatges periodístics?