La Declaració Universal i la poesia
Índex de poesies.
Soterreu-me en terra lliure
Frances Ellen Watkins Harper
(1825-1911; any de la poesia, 1864).

"L'ànima de les negres. Poesia de dones afroamericanes dels segles XVIII i XIX". Traducció i notes de Carme Manuel i Cuenca. Brosquil Edicions, 2005 (p. 189)
Caveu-me la fossa on vulgueu,
en modesta planura o en altiu turó.
Caveu-la entre les tombes més humils de la terra,
però no en territori on els homes siguen esclaus.

No podria descansar, si al voltant de la tomba
escoltara les passes d'un esclau tremolós;
la seua ombra damunt el sepulcre silenciós
el convertiria en lloc de temible tenebrositat.

No podria dormir, si sentira el pas
dels esclaus amb cadenes portats cap a l'escorxador,
i el crit de cruel desesperació de la mare
trencar, com una maledicció, l'aire tremolós.

No podria descansar, si veiera el fuet
embeure's la sang a cada terrible ganivetada;
i si veiera com li arranquen els fills del pit,
com coloms tremolosos del niu dels pares.

M'estremiria i espantaria, si escoltara el lladruc
del gos quan captura la presa humana;
i escoltara els inútils precs del captiu,
mentre li lliguen, de bell nou, les acres cadenes.

Si veiera joves arrancades dels braços de les mares,
canviades i venudes pels juvenils atractius,
els ulls em brillarien amb trista flama,
les galtes cadavèriques s'enrojolarien avergonyides.

Dormiria, estimats amics, on l'abús de poder
no puga furtar a ningú els seus drets.
Descansaré tranquil.la en qualsevol tomba
on ningú no diga esclau al seu germà.

No vull cap monument, pagat i altiu,
que ature la mirada dels transeünts.
Tot el que el meu anhelant esperit desitja
és que no em soterren en terra d'esclaus.

--

BURY ME IN A FREE LAND

Make me a grave wher'er you will,
In a lowly plain or lofty hill;
Make it among earth's humblest graves,
But not in a land where men are slaves.

I could not rest, if around my grave
I heard steps of a trembling slave;
His shadow above my silent tomb
Would make it a place of fearful gloom.

I could not sleep, if I heard the tread
Of a coffle-gang to the shambles led,
And the mother's shriek of wild despair
Rise, like a curse, on the trembling air.

I could not rest, if I saw the lash
Drinking her blood at each fearful gash;
And I saw her babes torn from her breast,
Like trembling doves from their parent nest.

I'd shudder and start, if I heard the bay
Of a bloodhound seizing his human prey;
And I heard the captive plead in vain,
As they bound, afresh, his galling chain.

If I saw young girls from their mother's arms
Bartered and sold for their youthful charms,
My eye would flash with a mournful flame,
My death-pale cheek grow red with shame.

I would sleep, dear friends, where bloated Might
Can rob no man of his dearest right;
My rest shall be calm in any grave
Where none can call his brother a slave.

I ask no monument, proud and high,
To arrest the gaze of the passers by;
All that my yearning spirit craves
Is-Bury me not in a land of slaves!
.