Quan ha passat pel meu costat
estava groc com la cera.
Darrera seu,
silenci emocional,
parpelles calades.

Se l'han endut
a una de les cel.les reservades
als condemnats a mort;
per veïns, tres reus
que, solitaris observats
dia i nitç
per l'espiell de la ferrada porta,
esperen l'alba al.lucinant
que els lleva l'ànima
abans que el botxí la vida els arrabassi.

L'he vist partir, capcot,
el jove esgarriat que fins fa poc es dreçava
com un arbre que no sent
el tascó que porta clavat
a l'arrel mare.

(L'autor, Ferran Canyameres, el 1954 va estar detingut més d'un mes a la comissaria de Via Laietana, i després un any empresonat a la Model, acusat de presumpta col.laboració amb el PSUC)