Els tambors de la tropa suspenen els viatges.
A la frontera, una oca proclama la tardor.
D'aquesta nit ençà, que blanca, la rosada!
La lluna, al meu terrer, té idèntica esplendor.

Els meus germans estan pertot arreu dispersos:
no tinc casa que em digui si estan vius o estan morts.
Les cartes que m'escriuen, ni tan sols les espero.
I com més guerra hi hagi serà encara pitjor.