Grans
crides ja en són fetes,
gran
guerra hi ha d'haver.
Hi han
d'anar tots el comtes.
comtes
i cavallers.
També
hi han d'anar els nobles.
hauran
de ser els primers.
Aquell
que faci falta.
escapçat
ha de ser;
també
el comte d'Estela,
que
nuvi tot just és.
Ja busca
la comtessa
per
a fer-li saber.
No sap
pas con posar-s'hi
quan
al davant la té.
--Què
teniu, el bon comte?
sembla
que no esteu bé.
--El
mal que tinc, comtessa,
greu
us ha de saber.
Me n'he
d'anar a la guerra,
no sé
quan tornaré.
--Digue
que vós sou nuvi,
tot
just teniu muller.
--Això
no hi val, comtessa,
això
no val per res.
Els
qui van a la guerra
tots
tenen sa muller.
Ja tornen
a fer crides,
gran
guerra hi ha d'haver.
Hi han
d'anar els nobles,
tenen
de ser els primers.
El comte
crida als patges,
de soldats
més de cent,
de bona
matinada
al pati
del castell.
Que
carreguin els ases
amb
tot el menester,
que
tots portin ses armes
amb
tot el parament.
--Tanmateix
partiu, comte,
i soleta
en deixeiu?
Si al
menos en diguéssiu.
quin
dia tornareu!
--Jo
espero que per Pascua,
a veure'm
tornareu.
La dama
es desconsola
d'estar
sola al castell.
La Pascua
ja s'acosta,
ja espera
al marit seu.
Puja
dalt de la torre,
per
vigilar si el veu.
Ja en
veu tornar els patges
i los
soldats també.
Tots
duen robes negres
que
els arriben als peus.
Ja en
veu tornar els patges.
però
el comte no ve.
--No
em diríeu, els patges,
el meu
marit on és?
--Comtessa,
la
comtessa.
aviat
ho sabreu.
Prou
us traureu les gales,
de dol
us vestireu.
El comte
de l'Estela,
mai
més ja no el veureu,
que
n'ha mort a la guerra,
com
toca a un cavaller.
El dia
de l'enterro,
pertot
gran dol i hagué.
De cavallers
i nobles
n'hi
anaven més de cent.
Al damunt
de la tomba
hi ha
nat un taronger,
i a
la branca més alta
hi canta
l'estornell,
que
diu amb son llenguatge
sempre
de cara al vent:
--Malïdes
les guerres.
i aquell
qui les va fer,
perdició
de dozelles
i morlt
de cavallers.