És un racó de prat on canta un rierol
que penja com un boig pelleringues de plata
a l'herba; on, de l'altiva muntanya, brilla el sol;
és una vall petita que de clarors esclata.

Un soldat jove, boca oberta, descofat,
en frescos créixens blaus es remulla el clatell
i dorm: a l'herba, sota el núvol, s'ha ajaçat;
pàl.lid al seu llit verd, la llum plou damunt d'ell.

Dorm amb els peus als gladiols. Dormint, somriu
igual com somriuria, malalt, un nen petit.
Bressa'l amb calidesa, natura, que té fred.

Les olors no li fan tremolejar el nariu;
dorm a ple sol, amb una mà damunt del pit,
tranquil. Té dos forats vermells al costat dret.

Octubre 1870