El meu cos, el vaig llençar al mar
perquè el mar se l'endugués
i matés els peixos bonics,
la fam dels meus anhels.
Els meus ulls també els vaig llençar lluny!
Els vaig disparar a les estrelles solitàries
d'una nit.
Vaig donar els meus llavis vermells
a una nena prostituïda;
però vaig entregar els meus nervis
als violins de la vida.
I d'aquells llargs cabells
en vaig fer embolcalls de tires,
amb els quals vaig embolicar, ressecs,
els troncs dels arbres més vells.
Avui, enllà del meu cansament,
només em queda el cor
que segueix batent
transfigurat en l'espai.