I, malgrat tot, encara sóc la mateixa!
Lliure i magra,
filla eterna de tota la rebel.lia
que em va consagrar.
Mare Àfrica,
mare forta del bosc i del desert,
encara soc la
germana-esposa
de tot el que en tu vibra
de pur i d'incert.
La dels cocoters,
de cabelleres verdes
o cosso abrivats
sobre el blau...
La de les drupes d'oli
naixent de les abraçades de les palmeres…
La del sol bo, mossegant
la terra dels ingombotas*.
La de les acàcies vermelles,
esquitxant de sang les avingudes
llargues i florides...
Sí, encara soc la mateixa!
La de l'amor transbordat
pels carregadors del moll
suats i confusos
dels barris immunds i dorments,
pels infants
de panxa inflada i ulls enfonsats.
Sense dolors ni alegries,
de tronc nu
i cos musculós,
la meva raça escriu a plom
la força d'aquests dies...
I jo rebo encara, i sempre
en aquella llarga història inconseqüent...
Terra meva, meva eternament...
Terra de les acàcies i de les malaguetes**;
de pestanyes tremoloses, mansament...
Terra!
Encara soc la mateixa,
encara soc la que en un cant nou,
pura i lliure,
m'aixeco
en l'accent del meu poble.

--
*Barri de Luanda
**Pebre de Guinea, conegut també com a gra del paradís o pebre ratpenat