El 1996 vam penjar la primera pàgina a internet. D'ençà d'aleshores, sense presses, i gairebé sense pauses, durant vint anys hem anat ampliant apartats i acumulant recursos amb l'únic propòsit que a les persones interessades en l'educació en drets humans els continguts del nostre web els poguessin ser d'utilitat..Avui tenim un web d'unes quatre-mil pàgines, repartides en diferents apartats temàtics.
Els nostres recursos surten ben posicionats als buscadors, i els comptadors estadístics ens indiquen que es fa un ús important dels recursos que oferim. Estem contents. I volem seguir millorant.
Aquesta feina ha sigut possible gràcies a les contribucions de moltes persones. Ara, amb motiu d'aquest 20è aniversari de presència a internet, volem aprofitar sobretot per recordar aquestes persones, ja que sense elles aquesta aventura no hauria sigut possible.
L'any 1996 l'Àngels Oliveras, llavors coordinadora del grup, va intuir que internet, que feia només dos anys que existia, era una oportunitat que havíem de tenir en compte, i va demanar a un conegut seu, el Gaby, que fes una pàgina sobre el grup (ja no recordem el servidor on es va allotjar aquella pàgina, ni el cognom del Gaby). Aproximadament un any després, aquella primera página la vam traslladar a l'espai personal de l'Xtec d'un dels membres del grup, el José Luis Regojo (llavors els recursos disponibles eren precaris, i de fet el correu personal del José Luis també servia per posar-se en contacte amb el grup).
Un any més tard, el 1998, vam normalitzar la situació de l'allotjament, quan ens vam traslladar a l'espai d'Amnistia Internacional Catalunya acabat de donar d'alta a Pangea (1). Coincidint amb aquell trasllat, l'Odín Manzano, de la Secció espanyola d'Amnistia Internacional, ens va fer un mini web de tres pàgines, que ens va semblar fantàstic: ja teníem tres pàgines! I a més amb un disseny bonic, amb algunes icones i colorets (la primera pàgina era només un text sense cap mena de format, amb l'explicació del que fèiem i la manera de posar-se en contacte amb nosaltres).
Aquell web de tres pàgines aviat el vam començar a ampliar. Va ser quan l'Àngels va convèncer el Josep Maria perquè se n'ocupés (2). D'ençà d'aleshores, ell s'ha anat ocupant del manteniment del web, els primers temps amb l'ajuda determinant del Miguel Ortiz, que llavors s'ocupava del manteniment del web d'Amnistia Internacional Catalunya (i que uns anys més tard ens va fer el buscador intern). Una altra ajuda important en aquella etapa inicial va ser la de Paco Cascón, de Pangea.
Però els recursos tècnics només adquireixen sentit en funció de la utilitat que se'ls dóna: les eines només són valuoses quan serveixen per fer la feina que vols fer. En el nostre cas, l'objectiu era ben clar, posar a l'abast de la comunitat educativa recursos útils per a l'educació en drets humans. Aquest era el repte. I aquí és quan la llista de contribucions es fa realment extensa.
La gent que al llarg dels anys ha contribuït a omplir de continguts el web és molta. Per exemple, sense la feina sempre discreta i anònima de l'Assumpta Sesma, l'Hortensia Correas i la Rosa Balcells, traduint i revisant textos (de vegades treballant amb terminis molt ajustats), hauria sigut impossible mantenir el ritme d'incorporacions de recursos al llarg d'aquests anys.
Sense la Marta Mollà, l'Ester Barrachina i la Dolors Alcántara no hauríem iniciat el que va acabar sent la Guia d'educació actual, i sense la Teresa Castel la Guia no hauria acabat sent el que és. Sense l'Alba Rivero no hauríem començat a apostar seriosament per les pel.lícules (cine i cultura de la violència), i sense el José Ángel Borlan el projecte d'associar els articles de la Declaració Universal amb pel.licules i fer-ne fitxes no hauria tirat endavant, i sense l'Emilio Romero tampoc (un apartat que després vam ampliar amb el de fitxes de fragments de pel.lícules). Sense la Laura López no s'hauria creat l'espai sobre l'elaboració de xerrades, i sense el José Vicente Mestre no hauríem obert l'apartat de comentarris de textos (a més de totes les altres contribucions seves, sobretot les relacionades amb els cursos virtuals conjunts primer amb la UOC i després amb l'UB). Sense el José Luis Regojo no s'hauria creat l'espai d'anglès i drets humans. Sense el Josep Maria no hauríem pensat que l'humor gràfic podia ser un recurs útil, i sense el Jordi de Miquel els inicis d'aquest nou apartat d'humor no haurien estat tan fàcils. Sense el Xavier Garí no s'hauria creat l'espai del Grup d'alumnes pels drets humans (molt relacionat amb el que posteriorment va ser la Xarxa d'escoles). Gràcies a l'Àngels Oliveras vam iniciar l'apartat de cançons, que després va potenciar el Víctor Ruset (projecte Messiaen), i més tard amb el Ricardo Gulletta vam apostar per l'apartat de fitxes de cançons sobre els drets humans.
De vegades les empentes han vingut des de fora del grup. Per exemple, gràcies als coneixements sobre poesia visual del César Reglero (que a més va fer possible la convocatòria de Poesia visual sobre el dret a l'educació) vam consolidar l'apartat Els drets humans i les arts plàstiques. I sense un petit treball previ sobre els orígens dels drets humans de la Carmen Mínguez (de l'Equip d'educació de la Secció Espanyola d'Amnistia Internacional) potser no ens hauríem posat a treballar en la nostra Història dels drets humans (ni en els posteriors apartats històrics sobre la pena de mort, la tortura, els infants i les dones).
De vegades algunes iniciatives han estat molt associades a una persona concreta, i d'altres vegades han sigut sobretot un treball col.lectiu. De vegades també ha passat que projectes que hem posat damunt de la taula i als quals hem dedicat temps, avaluant la conveniència o les dificultats de tirar-los endavant, al final han quedat aparcats. Però el temps que hi hem dedicat no ha estat inútil, ja que del conjunt d'aquestes propostes i avaluacions és també d'on han sortit els projectes que han prosperat, com els esmentats més amunt.
Pel que fa a l'estructura i la usabilitat, que amb l'ampliació d'apartats i la incorporació constant de recursos s'anava fent cada vegada més complexa (mapa del web), els suggeriments de la Annchen Doherty fa uns anys ens van ser molt útils (una altra cosa és fins a quin punt hem sigut capaços d'implementar-los). (3)
Gent i més gent... No pretenem esmentar totes les persones (més d'una cinquantena) que durant aquests anys en algun moment han passat pel grup. Però sí que volíem recordar les que han tingut un protagonisme rellevant en la construcció d'aquest web. Com que sabem que el més probable és que ens en deixem alguna, demanem disculpes per endavant. (4)
D'altra banda, si hem de ser justos, hem de recordar també les persones que el 1983 van posar en marxa el Grup d'educació, ja que va ser gràcies a la seva feina prèvia que el 1996 ens vam poder plantejar obrir una finestra a internet. Precisament una de les coses que dèiem en la nostra primera pàgina era aquesta, que llavors ja teníem tretze anys d'experiència en l'àmbit de l'educació en drets humans. D'aquelles persones, recordem sobretot les que van iniciar el grup, el Lluís Minoves, l'impulsor i primer coordinador, el Pau Gilabert i el Paco Sánchez (que recentment s'ha reincorporat al grup). Després s'hi van anar afegint el José Luís Regojo i l'Àngels Oliveras (ja esmentats abans), la Montserrat Tudela, la Pilarín Esperalba, el Xavier Burgués (el primer maquetador del grup), el Xavier Arbós, el Ferran Orozco, el Carles Izcara, l'Anabel Gallo, la Teresa Fornt, etc. Cal insistir-hi, el web actual és el que és gràcies a les contribucions de molta gent. (5)
Hi ha encara d'altres contribucions. No ens oblidem tampoc de les de les persones que al llarg dels anys ens han escrit suggerint-nos alguna correcció o la incorporació d'algun nou recurs. Per exemple, pel que fa a les correccions, fa poc, després de penjar el poema Podries de la Joana Raspall a l'apartat de Poesia i drets humans, ens va escriure la seva filla avisant-nos amablement que aquella versió del poema no era correcta, i ens adjuntava la bona, cosa que ens va permetre fer la substitució. I en relació a l'apartat d'Humor gràfic i drets humans, al llarg dels anys més d'un autor ens ha enviat obra seva perquè si ens semblava oportú la incloguéssim. Són només dos exemples, en podríem posar molts més.
Després hi ha les persones que ens han escrit només per dir-nos que el nostre web els era útil, persones que ens han enviat algun missatge per agrair-nos la nostra feina. El reconeixement i els agraïments d'aquestes persones per a nosaltres han sigut importants, ja que ens han confirmat que valia la pena seguir fent la feina que estàvem fent. (6)
Des d'un altre punt de vista, cal també destacar que totes les persones que han participat de la manera que sigui en aquest projecte ho han fet sempre com a voluntàries, desinteressadament (al Grup d'educació no hi ha hagut mi cap persona contractada). És una altra característica important d'aquest projecte, i que pot explicar alguna de les seves limitacions. I segons com es miri, també avantatges.
Després de vint anys a internet, seguim tenint molt clars els nostres objectius: mitjançant el treball voluntari, posar a l'abast de la comunitat educativa recursos útils de cara a l'educació en drets humans. Això avui per a nosaltres vol dir millorar la qualitat, la quantitat i l'accessibilitat de diferents tipus de recursos que oferim o referenciem. Una accessibilitat que a més volem que sigui sense cap tipus de restriccions, o només aquelles (en alguns casos) derivades dels drets de terceres persones o entitats sobre part o la totalitat d'alguns materials (a l'apartat Materials i recursos, consideracions generals sobre la seva utilització, donem més detalls sobre aquest tema).
I de moment això és tot. Mentre conservem el delit, seguirem aquí. I si voleu donar-nos un cop de mà, us serà fàcil trobar-nos.
Grup d'educació d'Amnistia Internacional Catalunya. 2016
--
(1) El 2005, la Secció espanyola d'Amnistia Internacional va decidir concentrar tots els serveis d'internet en un únic servidor, la qual cosa va suposar deixar l'allotjament de Pangea, un trasllat que ens va doldre ja que consideràvem que era el servidor més coherent per a una entitat com la nostra.
(2) El Josep Maria s'ha entossudit en que no aparegui el seu cognom, i hem decidit respectar-li la seva tossuderia.
(3) El web actual és una mica atípic, comparat amb els webs que es fan avui. En lloc del disseny, prioritza la seva utilitat com a magatzem de recursos. Segueix estant escrit amb html bàsic, amb les limitacions que això implica (poques sofisticacions), i amb els seus avantatges (simplicitat, solidesa i rapidesa de descàrrega). L'objectiu és estar oberts a eventuals evolucions tecnològiques sempre que, d'una banda, siguin assumibles en funció dels recursos humans disponibles, i d'una altra banda, que siguin aconsellables en funció de les millores objectives que puguin suposar (no tot el nou és sempre millor).
(4) Si algú ens refresca la memòria, estem disposats a corregir aquest escrit amb les modificacions que siguin necessàries.
(5) Pel que fa al present, a més d'alguna de les persones ja esmentades (i que continuen al grup, d'altres ja no), també col.laboren actualment l'Andrea Aisa, el Jordi Buc, la Teresa Sulla i la Mònica Rius. La veritat és que som un grup de persones que ens ho passem bastant bé, fent aquesta feina.
(6) Per exemple, el passat 3 de març Elluany Sanchez ens deia això: "Gracias por esta página que nos ha servido de mucho para hacer una capacitación para un grupo de profesores de Derecho Laboral acá en Costa Rica."