Principal > Recursos > CINE > Fitxes de pel.lícules > Fitxa

El cine i la Declaració Universal dels Drets Humans
Article 12. Dret a la vida privada


Snowden
Fitxa en format PDF: de moment no disponible


Any: 2016
Durada: 134'
Direcció: Oliver Stone.
País: EUA.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Basada en fets reals. Narra els esdeveniments previs i posteriors a la publicació el 2013, per part del diari 'The Guardian', dels documents classificats que va aportar Edward Snowden, analista de l'Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units (NSA), sobre el programa secret de vigilància mundial de l'Agència, uns documents que revelaven que s'estava espiant milions de persones de tot el món. El guió de la pel.lícula es va fer a partir del llibre d'Anatoly Kucherena, l'advocat rus d'Edward Snowden, i del llibre de Luke Harding, periodista de The Guardian.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 3, 10, 12, 13, 14, 18
Temes: Llibertat d'expressió, dret a la vida privada, objecció de consciència, espionatge estatal, falta de transparència i secretisme polític.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

  • Moralment (des de la perspectiva dels drets humans) hi ha diferència entre terrorisme i antiterrorisme, quan la naturalesa de les accions són del mateix tipus, assassinats inclosos?
  • Per al govern dels Estats Units, Snowden és un delinqüent. Si considerem que no ho és, ¿canviaríem d'opinió, si ens diguessin que la seva denúncia podia posar en perill la seguretat nostra i de la nostra família?
  • Amb independència que la majoria de la gent tingui protagonismes socials infinitament més petits que el de Snowden, ¿es pot fer la lectura que, segons el que fem o deixem de fer nosaltres en particular, contribuïm a fer un món millor o pitjor?
  • Altres reflexions que es poden tenir en compte:
  • Els fets relatats van passar entre el 2004 i el 2013, i la pel.lícula es va estrenar el 2016. Des de llavors, s'ha generat el debat que Snowden volia promoure?
  • "A la majoria dels americans els preocupa més la seguretat que les llibertats", es diu a la pel.lícula. Per tal de garantir, suposadament, la seguretat individual i col.lectiva, hem de renunciar a la nostra privacitat? ¿Hi ha alternativa, a aquest dilema inquietant, o no n'hi ha, atesos els diferents interessos geoestratègics dels països i les característiques altament tecnològiques de les societats actuals?
  • És necessari que les Nacions Unides promoguin una agència que examini els conflictes que plantegen les relacions entre noves tecnologies i democràcia?
  • Els Estats Units són l'únic país que té programes d'espionatge d'aquest tipus? Què passa, per exemple, a Rússia i a la Xina? I als països europeus, quina és la situació? I als països àrabs? Potser espia "tothom qui té la capacitat per fer-ho", sigui quina sigui la seva ideologia política?
  • Les revelacions de Snowden també posaven de manifest la implicació de grans multinacionals, com Microsoft, Yahoo, Google, Facebook, AOL, Skype, YouTube, Apple, etc. ¿El comerç amb les nostres dades són la principal "mercaderia" amb la qual es guanyen la vida aquestes empreses, i no els serveis que ofereixen?
  • En una escena surt la imatge "I agree". Som conscients del que acceptem, cada vegada que fem clic en aquest tipus d'icona d'un web? Hem calculat algun cop les vegades que, per exemple cada setmana, o cada mes, fem un clic d'aquests?
  • Els "terroristes" del futur seran hackers informàtics? O això ja passa avui? La dependència creixent de sofisticades tecnologies fa teòricament possible, per exemple, que amb un atac informàtic es pugui provocar una catàstrofe en una central nuclear? Quines altres infraestructures o sectors (alimentaris, sanitaris, energètics...), podrien ser atacats i de quina manera, amb el resultat de greus conseqüències per a la població afectada?
  • En les societats actuals, és inevitable haver d'acceptar aquest risc, aquesta vulnerabilitat permanent, ja que és inherent a les característiques del món tecnològic en què vivim?
  • "El secretisme és seguretat, i la seguretat és victòria", es diu a la pel.lícula. En una democràcia, les decisions relatives a seguretat dels individus, i de la societat en general, s’haurien de sotmetre sempre a la transparència i al control parlamentaris? Per què sovint no és així?
  • A la pel.lícula no es fa cap referència a Julian Assange, també reclamat pels Estats Units a causa de les filtracions a través de WikiLeaks; quins paral.lelismes hi ha, entre els dos casos?
  • Snowden recorda que, després dels judicis de Nuremberg, les Nacions Unides van establir que tot funcionari o militar que prengui part en crims de lesa humanitat, és responsable dels seus actes, amb independència que ho hagi fet complint les ordres d'un superior. Quin és el risc, si "l'obediència deguda" als superiors es considera un eximent de responsabilitats, en cas d'haver comés atemptats contra els drets humans?
  • "Sovint, quan més mires, menys veus", diu Snowden a la pel.lícula. A banda del tema de la legalitat, els programes-espia més moderns (com ara Pegasus, utilitzat per molts governs), garanteixen resultats realment útils, fiables? O generen moltes "escombraries", tal com també es diu?
  • Text per comentar:
    "'La capacidad de la inteligencia artificial para servir a la población es innegable, pero también lo es su capacidad de contribuir a violaciones de derechos humanos en gran escala, de manera casi indetectable', avisa la Alta Comisionada de las Naciones Unidas para los Derechos Humanos, Michelle Bachelet. Su Oficina ha publicado esta semana un informe que alerta de que los estados no están prestando la suficiente atención a la expansión de esta tecnología, a pesar de los graves riesgos que entraña. Por ello, pide que se imponga una moratoria en la venta y aplicación de algunos de estos sistemas, como los de reconocimiento de emociones, identificación biométrica o aquellos que necesitan una recolección masiva de datos personales. La ONU recoge múltiples investigaciones que han mostrado que la IA refleja los sesgos de sus programadores y puede tomar decisiones clasistas, machistas o racistas. Sin embargo, avisa que los gobiernos están incorporando la inteligencia artificial a sus sistemas de seguridad, judiciales o de concesión de ayudas sociales sin las debidas garantías."
    Carlos del Castillo. ElDiario.es, 19/9/2021
     
  • Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
    (apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
    Article 12. Dret a la vida privada.

    Més pel.lícules sobre el dret a la intimitat

    .

    vuelve al inicio