Principal > Recursos > CINE > Fitxes de pel.lícules > Fitxa

El cine i la Declaració Universal dels Drets Humans
Article 9. Contra les detencions arbitràries


Generación robada
(Rabbit-Proof Fence)
Fitxa en format PDF: 09-generacion-robada-CAT.pdf


Any: 2002
Durada: 94'
Direcció: Phillip Noyce.
País: Austràlia.
Edat: A partir de 13 anys.
Argument: A causa de la política d'integració forçada portada a terme a Austràlia durant bona part del segle XX, els fills mestissos d'aborígens eren separats per força de les seves famílies, amb l'objectiu de convertir-los en treballadors domèstics, introduint-los així en la societat blanca. La pel·lícula (una adaptació del llibre de Doris Pilkington sobre les experiències de la seva mare), narra la història de Molly Craig, una nena aborigen que s'enduu amb ella la seva germana petita i la seva cosina en la seva fugida d'una institució governamental on havien estat confinades. Emprenen un viatge èpic al llarg de més de 2.400 quilòmetres, fins a retrobar-se amb la seva mare.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 1, 2, 4, 6, 12, 13, 15, 16, 18, 22, 25, 26, 27.
Temes: Detencions arbitràries, racisme, colonialisme, violència contra les dones, drets dels menors, drets a l'educació, a una família.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

  • Per què el títol de  la pel·lícula és "Generació robada"?
  • El senyor Neville repeteix en diferents ocasions que tot ho fa pel bé de les nenes. Quins són els seus arguments?
  • Per què alguns aborígens i mestissos col·laboren amb els blancs en el seu intent d'atrapar les nenes? Per què alguns blancs col·laboren amb les nenes durant la seva fugida?
  • Altres reflexions que es poden tenir en compte:
  • L'objectiu del govern és diluir l'herència genètica dels aborígens i els mestissos entre els blancs, això és un genocidi?
  • Els mestissos reclosos a Moore River se'ls educa per a treballar en feines domèstiques; per què no se'ls capacita per a treballs més qualificats?
  • Per què els mestissos de pell més blanca se'ls emporten a una altra escola?
  • Per què el Sr. Neville diu que "Els nadius han de ser protegits d'ells mateixos"?
  • El Sr. Neville, emparat en les lleis vigents, és el tutor legal de les nenes. Són justes aquestes lleis? En alguna ocasió pot estar justificat que l'Estat tuteli menors, encara que tinguin pares?
  • Per què els descendents dels colons tenen una opinió tan dolenta dels aborígens?
  • Per què els aborígens no es poden casar sense l'autorització de les autoritats blanques? En què es basen els blancs per a autoritzar o prohibir un matrimoni?
  • "Aquí no parlem aquest galimatíes", se'ls diu a les nenes a Moore River. Per què no volen que parlin en el seu idioma? Quina importància té l'idioma si es vol conservar una cultura minoritària?
  • La política racista sobre els aborígens del govern d'Austràlia va durar fins els anys setanta, trenta anys després de l'aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans. Com s'explica?
  • L'Oficina Australiana de Protecció dels Aborígens protegia realment als aborígens? Per què se li va posar aquest nom?
  • El 2008 Kevin Rudd, primer ministre d'Austràlia, va demanar perdó per la política de desintegració familiar i d'assimilació forçada dels aborígens, però al mateix temps altres polítics australians amb responsabilitats en el passat sobre aquesta qüestió es van negar a disculpar-se. És possible que malgrat tot pensessin que s'actuava correctament?
  • La Convenció dels Drets de l'Infant fa referència diferents vegades a "l'interès superior de l'infant", com a criteri bàsic quan cal prendre qualsevol decisió que l'afecti. Actuaven amb aquest criteri els polítics australians?
  • Per què treballa per als blancs el rastrejador aborigen? Li agrada el seu treball? La seva situació personal justifica que ho accepti?
  • Els objectius són els mateixos, l'eradicació dels nadius i la seva cultura, però els procediments diferents: comparar la política australiana de barreja genètica forçada i assimilació cultural dels aborígens, amb l'americana d'origen anglosaxó d'extermini sistemàtic dels indis. En quins altres processos colonitzadors s'han seguit processos semblants?
  • Comparar els dos processos anteriors amb les polítiques de segregació estricta i permanent, com la dels negres a Sud-àfrica durant l'apartheid.
  • En l'actualitat els aborígens australians de forma majoritària viuen en la marginalitat, en grups desestructurats. Els seus índexs de pobresa, analfabetisme i delinqüència són els més elevats de la població australiana. Per què han arribat a aquesta situació de marginalitat?
  • Mavis, la criada aborigen d'un ranxo de colons i que ajuda i acull a les petites, està aterrida a causa de les visites i les violacions de l'amo del ranxo. Per què se sent tan desprotegida? Algú podria ajudar-la?
  • L'escriptora Doris Pilkington, filla de la veritable Molly Craig, va voler reflectir la història de la seva mare en el relat en el qual està basat la pel·lícula. Amb la pel·lícula aquests fets han tingut una gran repercussió. La pel·lícula impacta més sabent que la història reflecteix un cas real, o només perquè té un bon argument?
  • Quin dels dos títols és més adequat i descriptiu de la història que es relata, l'original anglès, "Rabbit-Proof Fence" (Tanca a prova de conills), o el de la versió en espanyol, "Generació robada"?
  • Textos per a comentar:
  • "Aquells altres nens que van ser arrencats dels braços de les seves mares eren molt més petits. No coneixien les seves mares. Però jo era més gran. Jo coneixia la meva mare. Jo volia tornar a casa al costat de la meva mare". Molly Craig (85 anys), Jigalong. Oest d'Austràlia. Agost de 2001
  • "Els aborígens ja estaven a Austràlia des d'aproximadament 60.000 anys abans de l'arribada i el  desembarcament  dels anglesos el 1770. De 300.000 a 750.000 aborígens habitaven el continent, però el 1911 (123 anys després dels primers assentaments anglesos), només quedaven 31.000 aborígens. Els anglesos van declarar que Austràlia era terra nullius -és a dir, sense habitants humans- i així van justificar l'usurpació de les terres indígenes i el saqueig del continent. Van apoderar-se de les terres fèrtils i van confinar els aborígens a les zones àrides de l'interior". JM Alfaro (1)
  • "Demanem disculpes per les lleis i polítiques dels successius parlaments i governs que han causat profund dolor, el sofriment i la pèrdua dels nostres companys, aquests australians. Demanem disculpes especialment per l'eliminació dels aborígens i els illencs de l'Estret de Torres, infants, les seves famílies, les seves comunitats i el seu país. Pel dolor i el sofriment d'aquestes generacions robades, els seus descendents i les seves famílies que van quedar enrere, demanem perdó. A les mares i els pares, els germans i les germanes, per la ruptura de les famílies i comunitats, demanem perdó. I per la indignitat i la degradació així infligida a un poble orgullós i a una cultura orgullosa, demanem perdó. Nosaltres, el Parlament d'Austràlia sol·licitem respectuosament que aquestes disculpes siguin rebudes en l'esperit amb el qual s'oferixen com a part de la curació de la nació". Kevin Rudd, Primer Ministre d'Austràlia. Moció parlamentària, 2008, fragment. (2)
  • (1) autraliaysusaborigenes.blogspot.com (2012)
    (2) http://es.wikipedia.org/wiki/Generaciones_robadas_%28Australia%29

    Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
    (apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
    Article 9, Contra les detencions arbitràries

    Fitxes didàctiques a Cinema i educació (enllaços a fitxes de diferents autors)

    .

    vuelve al inicio