Principal > Recursos > CINE > Fitxes de pel.lícules > Fitxa

El cine i la Declaració Universal dels Drets Humans
Article 10. Dret a un tribunal imparcial


El oficial y el espía
(J’accuse)
Fitxa en format PDF: de moment no disponible


Any: 2019
Durada: 126'
Direcció: Roman Polanski.
País: França.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Basada en el cas real d'Alfred Dreyfus (a partir de la novel.la històrica 'An Officer and a Spy, de Robert Harris, 2013). El 1894, el capità francès Alfred Dreyfus, jueu, és falsament acusat d’espiar a favor dels alemanys i sentenciat a cadena perpètua a l'aïllada Illa del Diable. El coronel Picquart, superior de Dreyfus, antisemita i inicialment en contra seu, quan descobreix la falsedat de l'acusació es proposa demostrar la innocència de Dreyfus, per la qual cosa també serà represaliat. L'escriptor Émile Zola, en protesta per la injustícia amb Dreyfus, escriu al diari L'Aurore una carta oberta al President de la República en defensa de Dreyfus, acusant tots els militars implicats en la falsa acusació, i per això Zola també serà jutjat i condemnat. Finalment, Dreyfus primer serà amnistiat i, uns anys més tard, el 1906, rehabilitat.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: Preàmbul, 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 18, 19.
Temes: Igualtat davant la llei, judicis justos, fabricació de proves falses i destrucció de proves autèntiques, militarisme, antisemitisme, llibertat d'expressió, ingerències en la vida privada, compromís moral i intel.lectual.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

  • El cas Dreyfus, sobretot a causa de la intervenció d'Émile Zola, és molt conegut. ¿És fàcil que sense el suport de personatges rellevants i un protagonisme mediàtic, els casos de judicis injustos puguin ser coneguts i, per tant, les condemnes injustes anul.lades?
  • Per què els membres de minories estan més exposats als abusos com el que pateix el capità Alfred Dreyfus? Per què en general totes les societats tenen minories estigmatitzades (diferents segons les societats) i de vegades s'utilitza els seus membre com a caps de turc?
  • Encara que no ho diguin públicament, els polítics de vegades defensen, o fins i tot promouen, il.legalitats, abusos i mentides, ja que argumenten que poden ser imprescindibles, per tal de mantenir l'estabilitat del país. Pot tenir alguna justificació, o no la té mai?
  • Altres reflexions que es poden tenir en compte:
  • El cas Dreyfus passa a les acaballes del segle XIX, i posa de manifest que llavors a França hi havia un antisemitisme important, i que els mitjans de comunicació contribuïen a alimentar-lo. El que passava a França no era una excepció a Europa. Quin és l'origen d'aquest antisemitisme històric als països europeus?
  • Un judici pot ser just si les proves inculpatòries contra l'acusat no es mostren a la defensa, amb l'argument "de la seguretat de l'Estat"?
  • La justícia militar hauria d'incloure els mateixos drets i garanties legals que la justícia civil?
  • Què vol dir prevaricar? La sentència contra Dreyfus va ser un error judicial o un acte de prevaricació?
  • Un jutge, fiscal o militar, si quan exerceix el seu càrrec pren una decisió condicionada o subordinada a les seves afinitats polítiques, religioses o ideològiques, està prevaricant?
  • Els judicis de l'opinió pública pot ser que influeixin en la decisió dels tribunals? Si la presentació de proves falses en un judici es considera delicte, no hauria de ser també un delicte la publicació de notícies falses, amb el propòsit d'influir sobre les decisions judicials a través de la pressió pública?
  • Els judicis injustos, la manipulació de l'opinió pública i l'estigmatització de minories poden tenir lloc tant en països amb règims dictatorials com democràtics?
  • Tots els països tenen les seves xarxes d'espionatge? És legítim que les tinguin? En cas que sí, quins han de ser els seus límits? És fàcil establir-los? Un cop establerts, és fàcil garantir-ne el respecte?
  • Si un país, com a forma d'autoprotecció pot tenir sistemes d'espionatge, altres institucions també poden justificar l'espionatge amb la mateixa finalitat, per tal de defensar els propis interessos?
  • La pel.lícula dedica molta més atenció a Picquart que a les penalitats de Dreyfus a l'Illa del Diable; ¿hauria convingut remarcar més aquesta etapa de Dreyfus a l'illa, aïllat de França i sotmès a condicions molt dures, per tal de fer encara més òbvia la injustícia que es va cometre amb Dreyfus?
  • Per què Émile Zola tenia tanta influència en la societat francesa?

    Informació complementària:
    - Fragment del text d'Émile Zola, acompanyat d'una nota sobre el context del cas Dreyfus.

    - Informació general sobre judicis justos.


  • Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
    (apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
    Article 10, Dret a un tribunal imparcial

    Pel.lícules sobre judicis justos

    .

    vuelve al inicio