El insulto
(L’insult)
Fitxa en format PDF: de moment no disponible

Any: 2017
Durada: 113'
Direcció: Ziad Doueiri.
País: Líban.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Beirut. Toni, un cristià libanès, rega les plantes del seu balcó. Accidentalment, a causa d'una canalera defectuosa, cau una mica d'aigua al damunt de Yasser, palestí, la qual cosa provoca una discussió. Yasser insulta a Toni, la cosa s'embolica i al final aquest el denuncia. El cas atrau l’atenció mediàtica, i reobre a escala nacional les ferides de la guerra civil entre cristians i refugiats palestins de 1975 a 1990.

Suggeriments didàctics

Articles de la Declaració que es poden treballar: 2, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 22, 23, 28.
Temes: Conflictes interculturals i religiosos, conflictes bèl.lics, llibertat de circulació i residència, refugiats, dret al treball, judicis justos, dret a una nacionalitat, dret a un ordre social i internacional just.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

És imaginable que el conflicte entre Yasser i Toni l'haguessin protagonitzat les dones, en lloc d'ells? Per què als homes en general els és més fàcil implicar-se en conflictes violents?

A la reunió amb el President del Líban, davant la tossuderia de Yasser i Toni, els diu: "Vull evitar que el barco s'enfonsi (...) Volen iniciar una guerra?" Per què de vegades costa tant, disculpar-se? Per què, de vegades, fets mínims, a causa de la tossuderia dels implicats, poden acabar provocant grans conflictes?

La pel.lícula acaba bé, amb una actitud comprensiva i constructiva per part dels dos advocats, i amb una sentència raonada i pacificadora de la jutge. La realitat acostuma a ser així? O al contrari, moltes vegades les sentències de causes conflictives generen encara més conflictes?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

¿La llibertat d'expressió ha d'emparar la llibertat d'insultar o menysprear? L'empari o no l'empari, un insult o un menyspreu pot justificar una agressió física? I si la justifica, llavors una agressió individual pot justificar una agressió col.lectiva en resposta? Quin seria o és, aleshores, el resultat: un cicle infinit d'agressions reactives?

En el seu moment, la Llei del Talió va ser un avanç, ja que va posar un límit als cicles de revenges infinites?

En els aldarulls de la pel.lícula que s'organitzen al carrer, s'hi veuen dones? En els aldarulls violents de diferents països d'arreu del món que periòdicament recullen les notícies, s'hi veuen dones, o si n'hi ha són l'excepció??

Tots els conflictes es poden resoldre dialogant i pactant? Què passa, quan una de les parts no vol saber res de diàlegs ni pactes?

Al final del judici, l'advocat de Toni diu: "Ningú no té monopoli del sofriment, ningú". De vegades hi ha col.lectius que s'atorguen aquesta exclusiva? Quina és la conseqüència, llavors?

"Yasser i Toni podrien tenir qualsevol nacionalitat, podrien ser de qualsevol país". Ho diu en una entrevista Ziad Doueiri, el director de la pel.lícula. És realment així, que per raons identitàries o semblants (al marge dels motius o detonants concrets), a qualsevol lloc puguin generar-se aquest tipus de conflictes?

Conservadors contra antisistema, republicans contra demòcrates, blancs contra negres, catòlics contra protestants, xiïtes contra sunnites, creients contra ateus, rics contra pobres, residents contra immigrants, unionistes contra independentistes... Les lleis (nacionals o internacionals) són suficients, per gestionar aquestes confrontacions, o són imprescindibles altres actuacions, començant per l'educació?

L'origen dels conflictes a l'Orient Mitjà en general (i al Líban en concret), són molt antics. Es remunten a l'expansió de l'Islam i a les Croades, i més recent, tenen relació amb la colonització europea durant els segles XIX i XX, amb els diferents corrents actuals dintre de l'Islam, i amb la creació de l'estat d'Israel el 1947. Què caldria fer, per tal que la situació, avui, tan complicada, amb interessos i voluntats tan contraposats, amb odis profunds, arribés a ser menys conflictiva?

Quins altres temes rellevants de la pel.lícula es poden aprofitar, relacionats amb els drets humans i la convivència?

Text per comentar:
"La premissa per a la pel.lícula va ser alguna cosa que em va passar realment a Beirut fa alguns anys. Vaig tenir una discussió amb un lampista, una qüestió molt banal, però els ànims es van encendre ràpidament i, pràcticament, vaig acabar utilitzant el mateix llenguatge que apareix a la pel·lícula. L'incident tal vegada era una qüestió banal, però els sentiments presents sota la superfície de les coses no eren banals. Quan uses certes paraules és perquè els teus sentiments personals, el teu costat emotiu, s'ha vist impactat." Ziad Doueiri, director de la pel.lícula. (1)

 

(1) www.lahiguera.net/cinemania/pelicula/8276/comentario.php