Principal > Materials > Guia d'educació > la Declaració Universal >
La Declaració Universal dels Drets Humans. Suggerimets didàctics
Índex d'articles | Text de la Declaració Universal.
Article 27. Dret a la cultura

Proposta inclosa en els "Materiales para la educación en Derechos Humanos", Ararteko, 2000:
La Declaració i les cultures

Es tracta de fer un estudi sobre les diferents cultures i les diferents maneres que té cada cultura d'enfocar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Es demanarà a l'alumnat que faci un petit assaig basant-se en les diferències que detecta en els enunciats sobre el dret a la cultura dels textos presentats. Ha de reflexionar també sobre l'enunciat de la Declaració de l'ONU: hi està d'acord?, creu que tots els homes i dones tenim la mateixa facilitat per a accedir a la cultura i als avenços científics?...

Per a l'alumnat:

Declaració Universal dels Drets Humans. 1948. ONU. Article 27:

1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i a beneficiar-se del progrés científic.
2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autora.
Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles. Adoptada per la divuitena Conferència de Caps d'Estat i de Govern de l'Organització de la Unitat Africana al juny de 1981 a Nairobi, Kenya. Article 17:
1. Tota persona té dret a l'educació.
2. Tota persona pot participar lliurement en la vida cultural de la comunitat.
3. Promoure i protegir la moral i els valors tradicionals reconeguts per la comunitat és un deure de l'Estat en el marc de la salvaguarda dels drets humans.
Declaració Islàmica Universal de Drets Humans. Redactada a iniciativa del Consell Islàmic d'Europa i proclamada el 19 de setembre de 1981 a París (el Consell Islàmic d'Europa és un estament privat i per tant aquesta Declaració no té cap caràcter oficial internacional, ni ha estat consensuada per totes les famílies espirituals islàmiques). Article 14:
1) Tota persona té dret a participar a títol individual i col·lectiu en la vida religiosa, social, cultural i política de la seva comunitat i a crear institucions i organismes destinats a prescriure el que està bé (dt.' ma'uf ) i a impedir el que està malament (munkar).
2) Tota persona té dret a intentar la creació d'institucions que permetin l'aplicació d'aquests drets. Col·lectivament, la comunitat està obligada a crear les condicions precises amb les quals els seus membres puguin desenvolupar la seva personalitat.
Ajuda per a la reflexió:

- Relaciona cada Declaració amb el seu àmbit cultural.
- El dret a participar en la vida cultural de la teva comunitat és un dret fonamental que ve recollit en aquestes tres Declaracions, però no el recullen de la mateixa manera. Estableix les diferències i semblances que trobes en els tres articles.
- Et sembla necessari que hi hagi en el món diverses Declaracions de DDHH? Per què creus que ara passa això?
- Un dels principis bàsics de la Declaració de l'ONU és la universalitat dels DDHH recollida en els articles 1 i 2. No obstant això, aquesta universalitat està sent cada vegada més qüestionada per governs i altres entitats que consideren que ha de prevaler la cultura i les tradicions locals. A l'Àsia, per exemple, alguns governs assenyalen la delinqüència, les xacres socials i la fallida de l'estructura familiar i comunitària com a símptomes d'un individualisme desmesurat en les societats occidentals. Els asiàtics, diuen, valoren més l'harmonia social i són més proclius a sacrificar l'interès propi en nom de la comunitat. Estàs d'acord amb aquest argument? No perillen els drets individuals com ara el treball, l'educació...? Com rebatries aquest argument?
- Una altra objecció a la Declaració Universal de l'ONU és a la indivisibilitat dels drets humans. S'han proclamat polítiques orientades al mercat com la fórmula de creixement econòmic que portarà amb ella drets econòmics fonamentals. Molts governs del món desenvolupat insisteixen en la primacia del creixement econòmic, que requereix un govern ferm, i la subordinació dels interessos econòmics als de la col·lectivitat. Asseguren que un país no pot permetre's el luxe de gaudir de llibertats civils i polítiques mentre no hagi arribat a cert nivell de desenvolupament econòmic. Però molts d'aquests governs han suprimit algunes de les prestacions assistencials de l'Estat, justificant aquestes mesures per la competitivitat econòmica. Han imposat greus restriccions a l'educació gratuïta, la salut pública i la seguretat social, i multitud de persones s'han quedat sense llar i sense recursos, també en les nacions més pròsperes. En totes les seves manifestacions, la pobresa és una violació greu dels drets econòmics i socials proclamats a la Declaració Universal. I no només això: també exposa a les persones a patir altres violacions de drets humans i a més limita les seves possibilitats d'obtenir justícia. ¿Creus que el desenvolupament econòmic d'una nació està renyit amb el desenvolupament dels drets socials i econòmics dels seus ciutadans i ciutadanes? Quins arguments se't ocorren per a contestar a aquests raonaments? Aquest argument sobre la indivisibilitat dels drets humans està molt relacionat amb el de la seva universalitat; sabries explicar per què?
(Font de la informació dels dos últims punts: 'Informe 1998', Amnistia Internacional, EDAI, Madrid,1998)



vuelve al inicio