index Compasito - El Petit Compass
Manual d'educació en drets humans per a infants

ACTIVITATS

34. Un conte modern

No deixem petjades a la sorra si no caminem

Temes Discriminació, Educació i lleure, Violència,
Nivell de dificultat Nivell 2
Edat recomanada 8-13 anys
Temps estimat 60 minuts
Grup 5-15 infants
Tipus d'activitat Explicació d'un conte i debat
Resum Els infants expliquen col.lectivament i per torns una història a partir d'una sèrie d'imatges.
Objectius
  • Introduir el tema del treball infantil i l'esclavitud moderna.
  • Promoure l'escolta activa.
  • Per a infants més grans: Presentar el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).
Preparació
  • Prepararem un pal de fusta llis.
  • Fem còpies de les imatges per cada dos infants.
  • Fem una còpia de la versió adaptada per a infants de la Convenció sobre els drets de l'infant (CDI) per a cada infant.
Material
  • Pal de fusta
  • Còpies de la seqüència d'imatges de l'apartat de material fotocopiable
  • Còpies de la versió adaptada per a infants de la CDI

 

Instruccions

Reflexió i avaluació

Suggeriments de continuïtat

Propostes d'acció

Consells per a la facilitació

Adaptacions

Per a més informació

 

MATERIAL FOTOCOPIABLE

La història de la Siwa

Hi havia una vegada, no fa tant de temps, una noia que es deia Siwa. Vivia en un país molt pobre amb el seu oncle perquè els seus pares havien mort quan ella era una nena.

Quan es va fer gran, la Siwa es va adonar que el món no s'acabava al seu país i que hi havia altres llocs interessants per visitar. Però, com la majoria de la gent del seu país, la Siwa era pobra i no tenia diners per viatjar.

Un dia al seu oncle se li va ocórrer un gran pla! Va suggerir enviar a la Siwa a un país més ric per tal que visqués amb la Sra. X, una coneguda seva. La Siwa estava molt nerviosa i contenta alhora amb la idea de poder viatjar. L'oncle va acordar amb la Sra. X que ella li compraria un bitllet d'avió per arribar al seu país i que viuria a casa seva i ajudaria la seva família amb les feines de casa fins que hagués guanyat els diners que costava el bitllet d'avió.

Així doncs, la Siwa va pujar a l'avió i va volar cap a aquell país ric. Tenia moltes ganes de viure noves experiències. Un cop allà, la Sra. X li va prometre que l'enviaria a l'escola i que s'encarregaria de legalitzar-li els papers per tal que pogués viatjar lliurement i descobrir aquell nou país.

Tanmateix, des de l'arribada de la Siwa a casa de la Sra. X, les coses van començar a anar malament. La Sra. X no era tan amable com la Siwa havia imaginat. Volia que la Siwa tingués cura dels seus fills i filles petits i fes les feines de casa tota sola. Quan la Siwa va demanar d'anar a l'escola, la Sra. X va respondre que allò podia esperar.

Després d'un temps, la Sra. X li va dir que havia d'anar a viure durant un temps a casa de la Sra. Y. La Siwa va tenir l'esperança que ara podria finalment començar a anar a l'escola i gaudir de la seva estada al nou país. Malauradament, la Sra. Y era encara pitjor que la Sra. X i la vida de la Siwa era cada dia més dura. Ara havia de començar a treballar molt d'hora al matí i no podia anar a dormir fins molt tard. I, a sobre, no podia dormir gaire bé perquè dormia al terra de l'habitació del nadó de la Sra. Y; havia de tenir-ne cura i es despertava plorant diverses vegades durant la nit. A més d'haver de netejar, cuinar i tenir cura del nadó, no li era permès ni tan sols sortir de casa per passejar per la ciutat. La vida era horrible i es penedia d'haver sortit del seu país.

Un matí, la Siwa va aconseguir permís per anar a pregar al lloc de culte de la seva religió. En lloc d'anar-hi, va fer el cor fort i va picar la porta de la casa d'un veí per demanar ajuda a la parella de joves que vivia allà i els va explicar la seva història. La parella es va quedar tota sorpresa: no podien imaginar-se que algú tractés algú altre com un esclau en els temps moderns. La història de la Siwa sonava com un antic conte de bruixes i fades; la diferència, però, era que no hi havia cap fada que la pogués ajudar, així que ella sola havia de trobar la manera de sortir-se'n.

La parella va fer passar la Siwa, va denunciar el cas a la policia, que, un cop feta la investigació, va acusar la Sra. X i la Sra. Y. Tot i així, la Siwa no estava contenta només amb el càstig d'ambdues senyores; volia assegurar-se que no hi hagués altres infants que passessin per situacions semblants a les que ella havia passat. Així doncs, amb l'ajuda del seu advocat, va presentar el seu cas al Tribunal Europeu dels Drets Humans i va demanar que el país on vivia la Sra. X canviés les lleis per tal de protegir els infants d'aquest tipus d'esclavitud. El Tribunal va donar la raó a la Siwa i el país va haver de vetllar per evitar situacions similars de treball forçat en el futur. Finalment, la Siwa va ser feliç. No només havia aconseguit escapar de la presó que era la casa de la Sra. X, sinó que havia aconseguit també que altres infants en aquell país no haguessin de patir el que ella havia patit.

Font: Adaptació a partir del cas del Tribunal Europeu dels Drets Humans: Siliadin v.