Declaració d'Estocolm

La Conferència d'Estocolm sobre l'abolició de la pena de mort, integrada per més de dos-cents delegats i participants d'Àfrica, Àsia, Europa, Orient Mitjà, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i el Carib;

Recordant que:
--La pena de mort és el càstig extrem, el més cruel, inhumà i degradant, i viola el dret a la vida;

Considerant que:
--La pena de mort és usada freqüentment com a instrument re repressió contra l'oposició, contra grups racials, ètnics, religiosos i sectors marginals de la societat;
--L'execució d'un condemnat constitueix un acte de violència, i la violència tendeix a provocar violència;
--La imposició de la pena de mort degrada totes aquelles persones involucrades en el procés;
--La pena de mort no ha demostrat mai el seu efecte dissuasiu;
--La pena de mort va adquirint progressivament la forma de desaparicions inexplicades, execucions extrajudicials i assassinats polítics;
--L'execució és irrevocable i pot ser infligida a innocents;

Afirma que:
--És un deute de l'Estat la protecció sense excepcions de la visa de tota persona sota la seva jurisdicció;
--Les execucions amb finalitat política de coacció portades a terme ja sigui pel govern o per altres organismes són igualment inacceptables,
--L'Abolició de la pena de mort té un caràcter imperatiu per poder assolir els models establerts internacionalment;

Declara:
--La seva oposició total i incondicional a la pena de mort;
--La seva condemna de tot tipus d'execució portada a terme o tolerada pels governs;
--El seu compromís de treballar per l'abolició universal de la pena de mort.

Exhorta:
--Les organitzacions no governamentals, nacionals i internacionals, a treballar col·lectivament i individualment per proporcionar material informatiu per a ús públic a favor de l'abolició de la pena de mort;
--Tots els governs a prendre mesures encaminades a l'abolició total i immediata de la pena de mort;
--Les Nacions Unides a declarar sense ambigüitats que la pena de mort és contrària al dret internacional.