Pla d'acció de 10 punts per a l'eradicació de la mutilació genital femenina

L'acció governamental, com a tal, no posarà fi a la mutilació genital femenina. I encara que són molts els agents que tenen una funció en l'eradicació d'aquesta pràctica, correspon als governs determinar si la seva eliminació, a la qual estan obligats per la legislació internacional, s'assolirà en una generació o si continuarà afectant milions de nenes. Basant-se en les normes internacionals de drets humans, Amnistia Internacional proposa un programa d'actuació de deu punts per als governs:

Les exigències als governs són les següents:

1. Declarar que la mutilació genital femenina és un abús contra els drets humans i reconèixer la seva obligació de posar-hi fi. Han d'afirmar el seu compromís clar i inequívoc d'eradicar o reduir-ne dràsticament la difusió en un termini determinat.

2. Establir mecanismes de consulta i col·laboració amb els sectors no governamentals -religiosos; professionals de la salut; organitzacions de dones, de drets humans i de desenvolupament- i amb organismes internacionals i organismes de l'ONU que treballin en els camps esmentats.

3. Emprendre una investigació sobre la pràctica de la mutilació genital femenina als seus països. En particular, cal un estudi sobre la difusió de la pràctica fora de l'Àfrica, especialment a l'Orient Mitjà, l'Amèrica Llatina i en molts països en els quals és una pràctica corrent en les comunitats d'immigrants.

4. Revisar tota la legislació nacional pertinent per a comprovar amb quin grau d'eficàcia les lleis i la seva aplicació a la pràctica protegeixen contra la mutilació genital femenina i compleixen les normes internacionals.

5. Ratificar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona, i la Convenció sobre els Drets de l'Infant.

6. Garantir que els programes relatius a la mutilació genital femenina s'integren en la política estatal: els departaments de sanitat han de prohibir que els metges realitzin aquesta pràctica; els departaments d'educació, dona, immigració i desenvolupament han d'incloure programes relatius a la mutilació genital femenina. Els països que aportin ajuda al desenvolupament han de recolzar els projectes contra la mutilació genital femenina.

7. Reconèixer la mutilació genital femenina com a una forma  de persecució basada en el gènere inclosa en l'àmbit de la Convenció de l'ONU sobre l'Estatut dels Refugiats.

8. Posar en funcionament programes d'informació pública fent servir els mitjans de comunicació pertinents.

9.  Donar suport  a les tasques de les ONG i persones que treballen contra la mutilació genital femenina i proporcionar-los protecció contra les amenaces i altres intents de fer fracassar la seva feina.

10. Adoptar un paper actiu en el suport a les iniciatives regionals i internacionals per a   combatre la mutilació genital femenina, com les de l'OMS i les del Fons de Població de l'ONU.