Història de la pena de mort

Un catàleg esborronador de formes d'execució

El catàleg de les diferents formes que la ment humana ha arribat a concebre per a treure la vida a un ésser humà és esborronador. La seva simple relació pot arribar a semblar un exercici de morbositat; n'adjuntem una llista, advertint tanmateix que no és pas exhaustiva.

• L'afusellament, el tret al clatell i l'ametrallament (a partir de l'invent de la pólvora).
• La mort per estrangulament, directament amb les mans (en l'antiguitat) o posteriorment mitjançant la forca d'una banda i per una altra el torniquet i el garrot.
• La decapitació amb la destral, l'espasa o la guillotina.
• El degollament (en ocasions seguit de la decapitació).
• La mort a ganivetades.
• L'administració de substància letals: enverinament (Sòcrates, condemnat a beure la cicuta), la injecció letal i la cambra de gas.
• L'electrocució mitjançant la cadira elèctrica.
• La mort per fam i abandonament a les masmorres o a les gàbies medievals penjades a la intempèrie (o les presons modernes dissenyades per a l'extermini dels reclusos, com per exemple la presó marroquina de Tazmamart, en actiu fins el 1991).
• La flagel·lació amb disciplines, vímets, vares, garrots o qualsevol altre artefacte.
• La lapidació i l'esclafament (de tot el cos o del cap).
• El desmembrament mitjançant el poltre, la roda o la tracció a càrrec d'animals.
• La crucifixió, la serra i l'empalament.
• L'arrossegament fins a la mort per erosió.
• Totes les mutilacions imaginables (amputacions progressives de diferents membres: orelles, llengua, ulls, mans, cames, extracció de vísceres, escorxament, etc.).
•  L'ofegament (amb la Inquisició, destil·lant aigua damunt d'un drap humit introduït en la boca, o abocant l'aigua directament en un embut; modernament, introduint el cap en una banyera o en una bossa de plàstic).
• La mort a la foguera (les vídues hindús segons un costum del segle XVI; els heretges i les bruixes durant la Inquisició), en una graella (Sant Llorenç).
• La torxa (dones remullades amb combustible i incendiades per motius "d'honor" en alguns pobles islàmics).
• Les fletxes (Sant Sebastià).
• La immersió en metall fos, o el seu vessament damunt del cos.
• El soterrament en vida, total o parcial (amb el cap al descobert), amb les variants de la presència de termites o altres animals.
• L'emparedament.
• El sac i la bota (la introducció del condemnat juntament amb animals, perquè el devorin), en ocasions llançats a continuació a un riu.
• Les feres (en els circs romans).
• El llançament des d'un precipici (en l'antiguitat); des d'un pont (aplicat a les dones adúlteres en algunes zones d'Àsia Menor); o des d'un avió (durant la dictadura xilena).

D'aquestes formes d'execució, actualment segueixen vigents, legalitzades en diferents països o regions, l'electrocució, la forca, la guillotina, l'afusellament, la injecció letal, la cambra de gas, la decapitació i la lapidació (s'apliquen també altres formes d'execució, però al marge de les legislacions).