Història de la infància
La
infància maltractada. Les grans agressions contra la dignitat i
la integritat dels menors
Els assassinats infantils
Els sacrificis rituals
Els abandonaments
La mortificació del cos
La mutilació genital femenina
Els castrats
Els abusos sexuals
Els casaments de menors
Els infants soldat
Els menors, víctimes de les guerresEls assassinats infantils
A l'antiguitat els assassinats infantils podien tenir diferents motivacions; per exemple, protegir-se, els adults, de les amenaces que els oracles profetitzaven, encarnades en nens que suposadament estaven predestinats a assassinar el rei, faraó o governador de torn. Aquests serien els casos de Moisès o, posteriorment, la matança d'innocents ordenada per Herodes:"En veure's enganyat pels mags, Herodes es va enfurismar i va manar matar, a Betlem i les seves rodalies, tots els nens menors de dos anys, d'acord amb la data que els mags li havien indicat. Així es va complir el que havia estat anunciat pel profeta Jeremies: A Rama es va escoltar una veu, hi va haver llàgrimes i gemecs: és Raquel, que plora els seus fills i no vol que l'aconsolin, perquè ja no hi són."Però, sense cap mena de dubte, la dimensió més esborronadora dels assassinats infantils correspon als comesos per motius socioeconòmics: eliminar, en moments d'escassetat, un excés de boques per alimentar. La falta de salut i les deficiències físiques o psíquiques, juntament amb la pobresa, devaluaven dràsticament el valor social del menor i l'interès per preservar-li la vida.
Evangeli segons Sant Mateu, 2:16-18Com veurem en altres apartats, aquí també les nenes eren les que s'emportaven la pitjor part; situació que encara persisteix, ja que l'assassinat (encobert per eludir les lleis) de nenes per motius econòmics i culturals segueix sent una trista realitat en alguns països, en la mesura que, com més gran és la pobresa, més es considera els nens com a puntals per a la vellesa, i, en canvi, les nenes són considerades una càrrega. Això passa en algun país subsaharià o en algunes regions de l'Índia i el Pakistan.
Informació relacionada:
Primavera silenciosa: la tragedia de las niñas que nunca nacieron en la India. Patricia LeidlEls sacrificis rituals
"Déu va dir a Abraham: agafa el teu fill, el teu unigènit, aquell que estimes, a Isaac, i ves-te'n al país de Morià i allà ofereix-lo en holocaust sobre una de les muntanyes."
Gènesis, 22.2A l'antiguitat, satisfer els déus amb sacrificis humans, amb freqüència infantils, no era un fet excepcional, ni reduït a la Mesopotàmia o l'antic Egipte. Era un ritual, una pràctica litúrgica que va arribar també a la Grècia clàssica i que també es va practicar en diferents cultures d'altres continents. No és una pràctica eradicada completament en l'actualitat:
"L'agència catòlica suïssa Apic donava l'alerta en la seva edició del 2 d'agost (2005) sobre l'existència de sacrificis rituals de nadons al nord de Benín. Segons antigues tradicions conservades en algunes ètnies, com el baatonous, els boks o els peuls, els nadons que surten del ventre de la mare en posicions anormals, com per exemple, amb el cap girat cap amunt són qualificats immediatament de bruixots i de maleïts, i han de ser sacrificats, decisió amb la qual estan d'acord els propis pares."Els abandonaments
Benin: lucha contra el infanticidio ritual. Mundo Negro, n. 499, setembre 2005 (revista dels Padres Combonianos)
Els abandonaments, pels motius socioeconòmics indicats en l'apartat dels assassinats infantils, als quals s'hauria d'afegir el fet de ser fill il·legítim, també estan ja àmpliament documentats i regulats a Grècia i Roma. Se segueixen regulant al llarg del temps, en la mesura que és una pràctica constant, especialment aclaparadora en moments de extrema pobresa. En molts casos, l'abandonament implicava la mort directa del menor abandonat, i en la resta de casos representava una vida molt precària i marginal, donada la consideració d'expòsit que arrossegava i els pocs recursos a què podia accedir."A aquests nens, en no tenir pares coneguts, se'ls posaven cognoms que indicaven la seva condició de nens abandonats; el més cruel era posar-los directament "Expòsit" de cognom. Encara en el 1921, a Espanya, la llei establia que els expedients per canviar-se el cognom d'Expòsit per qualsevol altre, serien gratuïts."
Mariano Arnal.www.elalmanaque.com/lexico/exposito.htm (2005)"Olivier Twist no va existir, però la misèria i l'explotació infantil de molts nens europeus van ser reals. En la "meravellosa" època victoriana el 15% de les criatures morien en néixer. (...) Dickens comença la seva història amb el difícil naixement del seu protagonista, que ja reflecteix una de les constants del seu temps: l'abandonament de les criatures. La mare de l'Olivier no sobreviu al part, que es produeix en un hospici, aquest edifici que ja s'ha fet "comú en la majoria de les ciutats, grans o petites", realitat plasmada en el llibre i confirmada per les estadístiques de què disposem (...) Segons l'estudi exhaustiu sobre 'La infancia en la Historia Contemporanea de España (1834-1936)', dirigit per l'historiador José María Borrás Llop, la xifra de nens acollits en aquests establiments va créixer espectacularment a Europa durant la primera meitat del segle XIX per disminuir de forma progressiva i gairebé desaparèixer a principis del XX (...) Molt més remotes eren les possibilitat de supervivència dels nounats depositats allà. En períodes normals, en què no es propagaven epidèmies, de cada 1.000 nens ingressats en morien entre un 70 i un 80% sense arribar gairebé al mes de vida."Els abandonaments continuen produint-se en l'actualitat, i la sort dels abandonats, avui en dia, depèn de les societats en què es produeix l'abandonament, de l'edat de l'abandonat (com més gran, més difícil i problemàtica és l'adopció o l'acollida) i del seu estat de salut, especialment quan hi ha possibles graus de discapacitats físiques o psíquiques.
El Mundo, Magazine, 27.11.2005Informació relacionada:
Los "expósitos" niños abandonados. Buenaventura DelgadoLa mortificació del cos
Moltes han estat les creences o costum insòlits, sobretot relacionats amb les nenes, que en moltes cultures han mortificat la vida de generacions de menors. Per exemple, el costum de comprimir els peus de les nenes a la Xina:"L'embenat dels peus era un antic costum a la Xina, que es va estendre des del segle X fins al segle XX. Aquesta tradició consistia en un embenat estrenyut i dolorós del peu perquè la seva mida no passés d'uns 7,5 cm. Inicialment va ser una pràctica de les famílies riques, però ràpidament es va difondre també entre les pobres. Tenir filles amb peus diminuts era un signe de prestigi. Es considerava que eren les més idònies per al matrimoni, ja que els "peus de lotus" obligaven les noies a quedar recloses a la llar, la qual cosa assegurava la seva virginitat. Aquesta pràctica va ser impulsada, en part, pel fetitxisme sexual. Aquest procés dolorós durava diversos anys i amb freqüència provocava infeccions, gangrena i fins i tot la mort."Al llarg de la història, la ignorància, l'afany de submissió i els absurds ideals estètics han torturat la vida de milions de menors; seria també el cas, entre d'altres, el costum d'allargar el coll de les nenes en alguna tribu africana o de comprimir el front dels nounats en algunes cultures precolombines.
Integració dels drets humans de la dona i la perspectiva de gènere. Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides. 31.1.2002"L'anatomia de l'espècie humana no ha tingut modificacions en els últims mil·lenis, però la imatge cultural exigida en cada època i lloc sí que ha estat diferent (...) En els primers dies de vida es decideix que el cap de la criatura ha de tenir una forma especial, aplicant-li una pressió externa per modelar intencionadament el crani, que adequa la seva forma segons la pressió exercida, donades les característiques plàstiques de la volta cranial en el nounat, que persisteixen en els primers anys de vida mentre s'ossifica (...) La cranioplàstia, segons testimonis arqueològics i etnohistòrics, va ser utilitzada en tot el planeta: s'han trobat cranis modelats per l'home en els cinc continents: Oceania, Àfrica, Àsia i Europa, però, sobretot, a Amèrica."Informació relacionada:
Abel Fernando Martínez Martín.Craneoplastia andina. http://museohismedicina.galeon.com/Craneoplastia/Craneoplastia.htm (2005)
Viento del este, viento del oeste. Pearl S. BuckLa mutilació genital femenina
En relació a l'agressió al cos infantil, per la seva difusió, antiguitat històrica i dolorosa i lamentable persistència, destaca la mutilació genital femenina, que, pel que sembla, es va iniciar a Egipte fa uns 2000 anys. Actualment segueix sent un fenomen molt greu: s'estima que més de 135 milions de nenes i dones l'han patit i que cada any dos milions de nenes corren el perill de patir-la. Les principals raons que s'addueixen per a la continuació d'aquesta pràctica són el costum i la tradició. Però, sens dubte, tant al llarg dels segles passats com ara, és conseqüència d'estructures de poder patriarcals que legitimen la necessitat de controlar la vida de la nena i de la futura dona."La nena és immobilitzada generalment per dones velles, amb les cames obertes. La mutilació es porta a terme fent servir un vidre trencat, la tapa d'una llauna, unes tisores, una fulla d'afaitar o qualsevol altre instrument tallant. Quan es tracta d'una infibulació, s'utilitzen espines o punts per unir ambdues parts dels llavis majors, i les cames poden estar lligades fins a 40 dies. A vegades hi apliquen pólvores antisèptiques, o amb més freqüència ungüents que contenen herbes llet, ous, cendra o fems i que es consideren cicatritzants. És possible que portin la nena a un lloc triat a l'efecte per a la seva recuperació on, si la mutilació s'ha practicat com a part d'una cerimònia iniciàtica, s'imparteixen ensenyaments tradicionals. En el cas de les molt riques, és possible que la mutiliació sigui realitzada per un metge qualificat en un hospital utilitzant anestèsia local o general.Informació relacionada:
(...)
La pràctica de la mutilació genital femenina és anterior a l'islam i no és habitual en la majoria de les musulmanes, però ha adquirit una dimensió religiosa. Als llocs on es practica per musulmanes, amb freqüència s'invoca la religió com una de les raons per practicar-la. Molts dels que s'oposen a la mutilació neguen que hi hagi relació entre aquesta pràctica i la religió, però els líders islàmics no es posen d'acord al respecte."
Amnistia Internacional ¿Qué es la mutilación genital femenina? ACT77/06/97/s
Un grupo de kenianas pretende que un juez prohiba a sus padres obligarlas a sufrir la mutilación genital. Cruz BlancoEls castrats
Els nens, per la seva banda, també han patit mutilacions genitals: les castracions. Les han patit per motius diferents al llarg de la història: per exemple, per convertir-los més endavant en guardians de confiança de les estances femenines, o en cantaires de veu atiplada en les corts i els monestirs (una pràctica, aquesta última, encara vigent a l'Europa del segle XIX). O per convertir-los en objectes sexuals, com en la Roma imperial, on malgrat algunes disposicions en contra, no eren insòlites les castracions (també es practicava en diverses cultures la castració d'adults com a càstig per alguns delictes, o als presoners de guerra)."Amb Itàlia com a principal escenari, donada la seva històrica tradició cantora, la castració dels infants destinats al cant es realitzava entre els 7 i 12 anys d'edat, és a dir abans que la funció glandular dels testicles fes que es produís a la muda o canvi de veu. Es tractava gairebé sempre de nens de condició molt humil, família nombrosa i aparents aptituds per allò que havien estat seleccionats. La possibilitat d'una important carrera cantant en cerimònies religioses, teatres o corts, podia significar un considerable ingrés de diners, no només per a l'artista sinó també per a la seva família i els intermediaris en les seves sucoses contractacions. (...) Sovint, el preu que els escollits pagaven per sotmetre's a la intervenció no era simplement no poder procrear en un futur, sinó la pròpia vida, ja que les precàries condicions de asèpsia de llavors elevaven els percentatges de mortalitat, segons l'habilitat del cirurgià ocasional, que podia ser un metge o un simple barber, des d'un 10 fins a un 80 per cent."Pel que sembla, és una pràctica que encara persisteix en algun estat de l'Índia. Pel que fa a la cultura llatina, el seu tractament ambivalent pot ser que tingui alguna relació amb aquesta cita de l'Evangeli:
Mario Solomonoff. Las Voces de los Ángeles: Los Castrados
http://www.lamaquinadeltiempo.com/algode/castrati.htm (2006)"Hi ha eunucs que van néixer així del si matern, i hi ha eunucs que se'n van fer ells mateixos pel Regne del Cel. Qui pugui entendre, que entengui."Informació relacionada:
S. Mateu, 19.12
Los recuerdos del último eunuco chino. Valerie StraussEls abusos sexuals
Amb els abusos sexuals a menors i la seva prostitució forçada entrem en un del capítols més sinistres de la història de la humanitat. A l'antiguitat es considerava natural considerar els menors com a objectes sexuals, hem posat un exemple de la Roma imperial.Els testimonis d'aquests abusos, en pràcticament totes les cultures, són esborronadors: en la mesura que no se'ls considerava subjectes de drets, hi estaven fàcilment exposats .
Per exemple, Goya, en els seus gravats, ens recorda que els abusos infantils no eren una pràctica insòlita en la seva època, entre els segles XVIII i XIX.Malauradament, en l'actualitat continua sent un tema gravíssim. Al costat dels abusos comesos en l'àmbit familiar, ignorats en la majoria dels casos i per tant impunes (però d'efecte devastadors per als menors que els pateixen), hem de situar el turisme sexual i el tràfic de menors destinats a la prostitució.
"Els turistes sexuals que s'involucren amb la infància, tenen procedències ben diverses, tant en professions com en condició social, poden ser casats o solters, homes o dones, turistes rics o viatgers amb pressupost limitat. Poden ser pedòfils amb un desig premeditat per les criatures o viatgers que no planifiquen el seu viatge amb la intenció d'explotar criatures. L'anonimat, la disponibilitat de les criatures, i l'estar lluny de les restriccions morals i socials que normalment governen el seu comportament els pot portar a conductes abusives en un altre país. Amb freqüència justifiquen el seu comportament adduint que és culturalment acceptat en aquell país o que ajuden les criatures donant-los diners."Informació relacionada:
(...)
"El tràfic de dones, nenes i nens ha fet del cas una qüestió de preocupació global en els últims anys: facilitat per fronteres poroses i tecnologies de comunicació avançades, s'ha anat convertint en transnacional en el seu àmbit i altament lucratiu. A diferència de les drogues o de l'armament, dones, nenes i nens poden ser "venuts" diverses vegades, són mercaderia en una negoci transnacional que genera bilions de dòlars i que, en molts casos, opera amb total impunitat."
ECPAT Internacional.www.ecpat.net/es/CSEC/faq/faq.asp (2005)
El turismo sexual, en crecimiento y mas visible. Daisy TournéEls casament de menors
Els casaments de menors concertats per les respectives famílies ha estat habitual en moltes cultures al llarg de la història. Actualment, és una pràctica corrent en algunes zones d'Àsia Meridional i l 'Àfrica Subsahariana.També en aquests casos són les nenes les que s'emporten la pitjor part, ja que en la majoria de casos no es tracta de casaments de dos menors, sinó entre una nena i un adult. Efectes emocionals a part, des d'un punt de vista estrictament sanitari els efectes solen ser lamentables:
"Normalment, aquests matrimonis no es materialitzen fins que els dos cònjuges arriben a l'adolescència. Les nenes es converteixen en mares cap els 13 o 14 anys, tant aviat com la biologia ho permet. Els embarassos i avortaments freqüents, la malnutrició i la duresa de les condicions de vida i treball d'aquestes nenes-mares escurça les seves vides."Informació relacionada:
Imma Llort /www.indiga.org/social/inf_nne.htm (2005)
Novios a la fuerza. Daniela BezziEls infants soldat
Des de l'antiguitat, la incorporció de menors a les milícies ha estat habitual. Si no com a combatents (a causa del seu poc desenvolupament) sí com auxiliars. Per exemple, en l'Europa medieval, es feien servir nens com assistents en la batalla (escuders), encara que el seu paper en els combats reals fos limitat.En alguns països africans o de l'Amèrica llatina avui en dia hi ha milers de nens que lluiten, maten i moren. Habitualment han estat enrolats per forces rebels o governamentals contra la seva voluntat. Es veuen forçats a les conductes més cruels per sobreviure, a vegades sota l'efecte de les drogues.
"Reclutar nens i nenes soldat és una pràctica habitual en el si de molts conflictes arreu del món. En alguns, anys i anys de guerra han esgotat els adults en edat de combatre: només queden nens. Els nens serveixen per a tot en temps de guerra: combaten, cuinen, porten aigua, actuen com esquers, missatgers o espies. Aquests nens i nenes han estat segrestats al carrer, trets de les aules o dels camps de refugiats; molts altres han estat forçats a sortir de les seves cases a punta de pistola, mentre jugaven prop de casa o caminaven per la carretera. Alguns s'han unit de forma "voluntària" davant la desintegració de les famílies a causa del conflicte, les condicions de pobresa i la caiguda del serveis socials bàsics. Els reclutadors solen enviar aquests nens a camps d'entrenament amb els adults perquè rebin adoctrinament militar. Reben un tracte violent i, en alguns camps, han mort a causa de les deplorables condicions de vida. Després de diverses setmanes d'entrenament, són utilitzats a primera línia de foc com a carn de canó."Informació relacionada:
Coalición española para acabar con la utlización de ninos soldado.
www.menoressoldado.org/ninos-soldado (2005)
Ébano. Ryszard KapuscinskiEls menors, víctimes de les guerres
L'Informe 2005 de l'UNICEF sobre l'estat mundial de la infància es pot aplicar perfectament a qualsevol època històrica:"Els nens i les nenes són sempre els primers afectats per un conflicte, ja sigui directament o indirectament. Els conflictes armats alteren les seves vides de moltes maneres, i si no moren o resulten ferits poden quedar-se orfes, ser segrestats, violats o patir danys emocionals i traumes psicològics a causa de l'exposició directa a la violència, la deslocalització, la pobresa o la pèrdua dels éssers estimats."