La Declaració Universal dels Drets Humans
Els drets de tercera generació
El dret a gaudir d'un medi ambient saludable i no degradat, a respirar aire pur, a disposar d'aigua neta i aliments no contaminats, no es recull a la Declaració Universal dels Drets Humans. Quan el 1948 es va aprovar la Declaració, la sensibilitat mediambiental era pràcticament inexistent, per la qual cosa no és estrany que no es plantegés llavors la necessitat d'incloure de forma explícita com a drets humans aquests drets, en tant que mesura imprescindible per a garantir el dret a la salut recollit a l'article 25.Però són drets que es poden considerar implícits en el redactat de la Declaració Universal en la mesura que en el Preàmbul es diu que "els pobles de les Nacions Unides han reafirmat la seva fe en els drets fonamentals de l'home (...) i s'han declarat resolts a promoure el progrés social i a elevar el nivell de vida dintre d'un concepte més ampli de llibertat".
És obvi que el deteriorament del medi ambient no afavoreix ni el progrés social ni contribueix a elevar el nivell de vida de la humanitat, al contrari. Algunes catàstrofes esdevingudes des de llavors i la incidència sobre el medi ambient de la forma de vida insostenible dels països més desenvolupats (als quals la resta es volen equiparar) fan encara més evident la necessitat dels drets (i deures) relacionats amb el medi ambient. La fuita de pesticides de la fàbrica de Bhopal el 1984, l'accident de la central nuclear de Txernobil el 1986, els constants abocaments de petroli als oceans, el tràfic de residus tòxics cap a Tercer Món, la desforestació de les selves tropicals, la desertització d'àmplies zones de la terra, el forat de la capa d'ozó, les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera, les pluges àcides, la fusió de les glaceres i dels casquets polars, l'esgotament dels caladors, la reducció global de la biodiversitat... la llista seria inacabable.
"Tractem la natura com fa cent anys tractàvem els treballadors: llavors no incloíem cap partida de despeses en els nostres càlculs per a cobrir el cost de la salut i la seguretat dels treballadors, i ara tampoc incloem el cost de la salut i la seguretat de la natura."El medi ambient serveix per posar de manifest el fet que la Declaració Universal va ser el resultat d'un procés evolutiu i d'un moment històric determinat, per la qual cosa és coherent contemplar que el seu contingut pugui ser millorable, ja sigui descrivint millor els principis actualment incorporats o avaluant la inclusió de nous drets. En la mesura que la Declaració Universal és fruit del moment en què es va redactar, el seu contingut s'ha d'entendre com un acord dinàmic, obert, susceptible per tant de ser actualitzat.
Björn Stigson. Citat en " El medio ambiente y el desarrollo", Associació per a les Nacions Unides a Espanya, Barcelona, 1992.Aquesta actualització en part s'ha fet a través de posteriors declaracions temàtiques (acompanyades o no de convencions, acords o pactes encaminats a positivizar els seus continguts). Per exemple, en el cas del medi ambient, a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi ambient i el Desenvolupament, coneguda correntment com Cimera per a la Terra (1992), van ser aprovats diferents documents i estratègies:
A més del medi ambient, altres temes que han merescut l'atenció de les Nacions Unides (o dels seus organismes especialitzats, com la Unesco, OIT, OMS, FAO o PNUMA) són els següents:
- L'Agenda 21: un pla d'acció amb metes ambientals i de desenvolupament.
- La Declaració de Rio sobre Medi ambient i Desenvolupament.
- Una declaració de principis sobre els boscos i convencions sobre el canvi climàtic, la diversitat biològica i la desertificació.
El dret al desenvolupament, ja esmentat junt amb el dret al medi ambient, que va donar lloc a documents específics com la Declaració sobre el Progrés i el Desenvolupament en l'àmbit Social de 1969 i la Declaració sobre el Dret al Desenvolupament de 1986.
"Article 1.1. El dret al desenvolupament és un dret humà inalienable en virtut del qual tot ésser humà i tots els pobles estan facultats per a participar en un desenvolupament econòmic, social, cultural i polític en el qual puguin realitzar-se plenament tots els drets humans i llibertats fonamentals, a contribuir a aquest desenvolupament i a gaudir-ne."El dret a la pau, implícit en la Declaració Universal, en la mesura que aquesta era una resposta als horrors de la Segona Guerra Mundial, però no recollit en el seu articulat. Entre altres disposicions, en la mesura que el dret a la pau és un dret necessàriament "transversal", que impregna les diferents activitats de les Nacions Unides, la UNESCO va aprovar, en 1999, la Declaració sobre una Cultura de Pau:
Declaració sobre el Dret al Desenvolupament"Reconeixent que la pau no només és l'absència de conflictes, sinó que també requereix un procés positiu, dinàmic i participatiu en què es promogui el diàleg i se solucionin els conflictes en un esperit d'enteniment i cooperació mutus,"El dret a l'autodeterminació dels pobles, tractat a la Declaració Sobre la Concessió de la Independència als Països i Pobles Colonials de 1960 i inclòs en les dues Convencions de 1966 (sobre drets civils i polítics i sobre drets econòmics, socials i culturals)."1. La subjecció de pobles a una subjugació, dominació i explotació estrangeres constitueix una denegació dels drets humans fonamentals, és contrària a la Carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i de la cooperació mundials.Els drets relacionats amb els avanços que s'han produït en enginyeria genètica, que obliguen a afrontar reptes anteriorment inimaginables (procreació assistida, patents genètiques, diagnòstics i teràpies genètiques, clonacions...), reflectits en la Declaració Universal sobre el Genoma Humà i els Drets de la Persona Humana, de 1997:
"2. Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació; en virtut d'aquest dret, determinen lliurement la seva condició política i persegueixen lliurement el seu desenvolupament econòmic, social i cultural."
Declaració Sobre la Concessió de la Independència als Països i Pobles Colonials"Article 10. Cap investigació relativa al genoma humà ni cap de les seves aplicacions, en particular en els àmbits de la biologia, la genètica i la medicina, podrà prevaler sobre el respecte dels drets humans, de les llibertats fonamentals i de la dignitat humana dels individus o, si s'escau, de grups d'individus."El dret a la protecció de les dades personals, posat en relleu amb la transformació que ha significat la informatització de tots els àmbits de la societat i els perills associats a eventuals abusos de les dades recopilades. Referent a això, el 1990 les Nacions Unides van aprovar els Principis Rectors per a la Reglamentació dels Fitxers Computaritzats de Dades Personals:"1. Principi de la licitud i lleialtat. Les informacions relatives a les persones no s'haurien de recollir ni elaborar amb procediments deslleials o il·lícits, ni utilitzar-se amb finalitats contràries als propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides."El dret al patrimoni comú de la humanitat, tant en el seu aspecte físic (les zones excloses de les sobiranies nacionals, els fons oceànics, els casquets polars i l'espai exterior), com en el cultural (els vestigis d'especial rellevància de l'activitat humana necessaris per a comprendre la història de la humanitat), regulat per la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural de la UNESCO de 1972.Aquests drets (la llista no és exhaustiva) normalment es denominen drets de tercera generació. No obstant això, la classificació dels drets humans en generacions, més enllà de la coincidència general sobre les dues primeres generacions (civils i polítics; econòmics, socials i culturals), no sempre és coincident per part dels diferents autors, que inclouen en ocasions una quarta generació o tracten els drets de determinats col·lectius, com les dones, els menors, els refugiats, o els homosexuals, dintre d'una generació especial.
>> Més informació sobre les generacions de drets: Contingut de la Declaració Universal
El respecte dels drets reconeguts i l'adopció de nous drets
També és veritat que es podria argumentar el següent: si no som capaços de generalitzar el respecte dels drets actualment reconeguts, per què preocupar-nos per definir nous drets, ampliant la llista i dificultant per tant la seva consecució global? No seria millor dedicar-nos a treballar pels drets proclamats per la Declaració Universal de 1948, deixant per a més endavant una eventual ampliació de la llista de drets?Però són dos àmbits d'actuació diferents, en els quals es pot, i s'hauria de, treballar alhora:
- Un és l'àmbit teòric, la definició d'aquells drets que es volen considerar com a tals.
- Un altre és el treball per a aconseguir el respecte efectiu dels drets ja reconeguts; la necessària transformació de les persones, de la societat, dels estats i de les relacions internacionals per tal que la generalització d'aquests drets sigui possible.