Principal > Tothom és necessari >

L'ocellet i la postal d'agraïment
Adaptació d'un exemple de Bernie Siegel (citat a una entrevista d'un Integral de fa anys)


Has salvat alguna vegada la vida d'un ocell?
Has recollit algun cop un ocell que havia entrat ferit o malalt per la teva finestra, o que potser havia topat amb el teu cotxe, o que havies trobat a alguna cuneta?
Ho has fet?
I, després, n'has tingut cura?
L'has alimentat, has procurat guarir-lo?
I, un cop guarit, has obert la finestra perquè marxés?
Com t'has sentit, quan l'has vist enlairar-se volant?
Molt bé, oi?
És clar, potser no has tingut l'ocasió de fer això, però segur que no et costa imaginar que, si ho haguessis fet, t'hauries sentit així de bé.
A gust amb tu mateix. Feliç.
I que després no estaries mirant cada dia la bústia, esperant trobar-hi una carta o una postal d'agraïment de l'ocell, o de la seva família.
Oi que no?
Ni diries cada cop que sonés el telèfon:
--Punyeta, no és l'ocell, com a mínim em podria fer una trucadeta d'agraïment!
Ni esperaries que pel teu aniversari t'enviés algun regalet.
Oi que no se t'acudiria res d'això?
Ni hi pensaries.
Senzillament... estaries content.



torna a l'inici