Els camps de concentració i les dones.
David Serrano, 'Les dones als camps nazis', Pòrtic, 2003 (p. 70, 72)
---
Una de les formes habituals de deshumanització del sistema concentracionari consisteix, com ja he apuntat, en la destrucció progressiva dels cossos dels presos i en l'obligació constant de mostrar en públic la seva nuesa. En el cas del testimoniatge femení aquest aspecte es veu agreujat tant per raons culturals òbvies, com pel fet que s'hi afegeixen aspectes fisiològics propis de la condició femenina, l'exemple més palès dels quals és la menstruació.
La menstruació és un dels grans temes amagats, oblidats. Tapada de vegades per vergonya, per pudor judeocristià i humanista, perquè condiciona bona part de l'actuació de les dones en condicions normals, més encara en situacions límit.
(...)
Pel que fa a la gestió dintre els camps de concentració, es pot dir que la menstruació suposava un problema gravíssim si s'esdevenia a l'arribada al camp, com així li va passar a [Neus] Català, atès que això, comportava passar revisions per una suposada tuberculosi. Així mateix, si la sang era visible pel fet de trobar-se nua durant la revisió mèdica, aquesta sang podia representar l'assignació a les llistes que duien a les seleccions, és a dir, a les cambres de gas.
Si aquesta primera entrada era superada sense problemes, dintre de les barraques les deportades s'organitzaven com a les presons, però sense desinfectant i gairebé sense aigua. De manera que aquesta manca de mitjans portava a infeccions molt habituals que podien dur un bon nombre de preses a la infermeria, com a pas previ a la mort, una mort dolorosa, lenta i brutal, mitjançant una injecció de gasolina al cor.
A més, també sorgia un altre problema de caràcter pràctic: com ajustar els draps a un cos que no porta roba interior? D'aquí que la inventiva de les deportades intentava aportar solucions que s'adaptessin a cada circumstància i material disponible; per exemple, amb cordills i cordes o tires de draps. Però, amb relació a aquest aspecte, les dones temien especialment les hores d'espera a 'Apellplatz', en què el fred i la immobilitat, juntament amb la impossibilitat de canviar-se de proteccions, podien fer visible als ulls de les 'Kapos' i SS la pèrdua de sang.
En el millor dels casos, com considera Violeta Friedman, la menstruació esdevé un problema de gestió que desapareix progressivament a mesura que el treball, l'estrès, l'esgotament físic i moral i l'alimentació van deixant l'empremta en uns cossos cada vegada més magres i depauperats..
1. Alguna vegada, abans, havies pensat en aquest problema afegit que tenien les dones als camps de concentració?
2. Què vol dir l'última frase?
3. El tema en concret de la regla en aquestes situacions extremes és tractat de forma molt excepcional, en la literatura sobre els camps nazis (també si és una dona qui escriu); quina creus que n'és la causa?
4. Per què creus que la referència, en general, a l'experiència "diferent pel fet de ser dones" és escassa, en la literatura sobre els camps nazis? Creus que està relacionada amb absència generalitzada de les dones, al llarg dels segles, dels llibres d'història, tot i ser elles el 50% de la humanitat?
5. Saps qui va ser Neus Català?