Grup d'educació
La
tortura
Bertrand
Solet.
Col.lecció "Jo acuso".
Ed. Brúixola, 2000 (fragments)
Li van demanar que
signés una confessió ja redactada. S'hi va negar amb fermesa,
tot i que ja sabia el que l'esperava aquest cop.
Va ser pitjor del
que havia imaginat...
La pallissa del
primer arrest no va ser més que un avançament del que va
passar aleshores, i que va durar unes setmanes llargues i terribles. Van
tancar en G. K. en un calabós, i el van lligar amb una corda de
fibra vegetal, que remullaven regularment amb aigua. Quan s'asseca, la
fibra s'encongeix, penetra en la pell dels canells i dels turmells, la
forada fins que fa brollar la sang...
Els cops eren moneda
habitual. Després van començar les sessions de tortura amb
electricitat, amb filferros lligats als dits dels peus i als genitals,
a través dels quals li enviaven descàrregues de corrent que
provocaven un dolor tan fort que el feia cridar.
[G.
K., tutsi detingut a Rwanda]
Ells ho saben prou
bé. El dolor físc passa, però el moral fa molt més
mal. Aleshores van començar les tortures psicològiques.
[F.
H., kurd detingut a Turquia]
