(...) va arribar
a la Model el botxí, provinent de Badajoz, en un cotxe de la policia
(...) dins d'un maletí negre portava el garrot (...) Puig Antich
va esperar l'arribada de l'indult fins l'últim moment (...) El director
arriba a la sala condicionada per fer les funcions de capella i adreçant-se
a Puig Antich li diu: "Ha arribat el moment" (...) El breu trajecte que
anava fins el lloc on el botxí havia preparat el garrot era ple
de policies socials (...) A l'última habitació de paquets,
que normalment es feia servir de magatzem, clavada a terra amb ciment,
una biga de fusta esperava. Contra la biga, una banqueta sense respatller
(...) El botxí li posa l'anella al voltant del coll, mentre l'habitació
es va omplint: el capellà de la presó, el metge, els funcionaris,
policies (...) El metge va prenent el pols de Puig Antich fins que decideix
que ha deixat de bategar, i que ja pot certificar la defunció: "A
Barcelona, a 2 de març de 1974 i sent les nou quaranta hores, s'estén
la present diligència per fer constar que en la presó d'homes
d'aquesta ciutat ha estat executada per garrot la pena de mort en la persona
del reu Salvador Puig Antich" (...)
Aquest mateix matí,
a un quart de deu, a la presó provincial de Tarragona donaven garrot
a Heinz Chez. Feia vint-i-set anys que no es complia cap pena de mort a
Tarragona, i era la primera en aquella presó (...) A les nou del
matí se li va comunicar la immediata execució (...)
A continuació el van conduir fins el garrot (...)
La coincidència
de totes dues execucions va constituir una part de l'estratègia
del Règim per desvirtuar el caràcter polític de l'execució
de Puig Antich. Tres anys més tard Els Joglars, referint-se a aquests
fets, van posar en escena "La Torna". Ja se sap, la torna és allò
que s'afegeix a una mercaderia perquè acabi de fer el pes. Així,
l'execució de Puig Antich va necessitar la torna tràgica
de la mort d'Enric Heinz Chez. Els Juglars van ser jutjats en consell de
guerra pel contingut d'aquesta obra.
Grup d'educació