A la Mercè el nou tanatori li va semblar molt bé, amb tanta llum, tant espai, tantes sales. Va pujar a la primera planta, a la sala 2. Digué als seus fills: "Mengeu una mica del berenar que ofereixen. Jo vaig a donar el condol a la família". Els tres petits van agafar algunes pastes i suc.

El dijous hi van tornar a anar, però a la sala 9. La mare els va dir el mateix: "Mengeu alguna cosa mentre jo parlo amb la vídua".

El dimarts següent van pujar al segon pis sala 5. Dos dies més tard, planta primera sala 11. La treballadora de recepció s'hi va fixar quan ja portaven unes setmanes anant-hi. Els va seguir i els observà. El següent cop els esperava a la porta amb un paquet de galetes, croissants i sucs. La Mercè, sorpresa i una mica avergonyida, li va agrair. Van quedar que els donaria berenar els dimarts i dijous, els dies que no anaven a l'esplai de la parròquia.