La Declaració Universal i la poesia
Índex de poesies.
Insubmissió
Caterina Albert
(Víctor Català)

Actes de les primeres jornades d'estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert i Paradís, "Víctor Català". A cura d'Enric Prat i Pep Vila. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. La poesia és de 1947
No vull que em segresteu el pensament
dintre de fets o fórmules pactades;
vull, com les aus, les ales lliberades
per volar en tot moment,
ara a dreta, ara a esquerra, per l'espai
ple d'infinites rutes invisibles;
no hi vull destorbs forans, límits noïbles
que a bestreta m'imposen un camí.
Vull ésser plenament mestre de mi
i no un esclau de forces alienes,
en tant que humanes, míseres, fallibles;
vull les facultats plenes
servar de mon privat discerniment
i en mi respectar furs
que en els demés respecto sens protesta.
Anorreada o xalesta,
amb jorns plàcids o durs,
vaig rebre de Déu la meva vida
i comptes sols a n'Ell li'n vull donar
i sols d'Ell vull estar a l'alt manar
i sols d'Ell rebre lleis i pauta i mida,
sense manifassers per entremig
que amb matusser trepig
de mes oracions la pau violin
i que mentre ells volin
a mi vulguin privar-me de volar.
Qui per son diví antoix me va crear,
alhora performava mon destí;
i així, del Qui
per mi és tot jo i jo tot d'Ell
sols vull sofrir el rigorós cinyell,
sols vull estar al franc servir,
del jorn de ma naixença
fins al jorn de morir.

--
noïble, nociu
fallible, que pot fallar
manifasser, que maneja arbitràriament afers que afecten als altres