30 anys del Grup d'educació

1983-2013: balanç dels 30 anys del Grup d'educació

La cultura dels drets humans s'adquireix, no forma part de l'herència genètica de les persones. S'aprèn, igual que malauradament també es pot aprendre la cultura contraria: aquella que alimenta o justifica la misogínia, el racisme, la xenofòbia, la intolerància religiosa, l'homofòbia, etc. >
L'educació no és mai neutral. Per això és del tot imprescindible l'educació en drets humans.
Fa trenta anys, el 1983, van començar les activitats del Grup d'educació. L'objectiu era aportar un gra de sorra més al projecte d'educació en drets humans que promovia Amnistia Internacional. D'ençà d'aleshores, l'activitat del Grup ha estat ininterrompuda, gràcies a la gent que n'ha anat formant part i al temps que, de manera desinteressada, hi ha anat dedicant.
Quan fa trenta anys el Grup va iniciar les seves activitats era inimaginable que la seva vida arribaria a ser tan llarga i que assoliria el protagonisme que ha acabat assolint. Un protagonisme que avui està vinculat a la presència del Grup a internet, i que per tant era del tot impensable fa trenta anys, ja que llavors internet ni existia (internet no va ser d'ús públic fins deu anys més tard, el 1993; tres anys després, el 1996, el Grup ja hi va penjar la seva primera pàgina).
De la mateixa manera que fa trenta anys era inimaginable l'evolució que ha fet el Grup fins ara, avui també és inimaginable el futur. Tant pot ser que la gent que forma el Grup es vagi renovant, i el Grup es vagi adaptant als reptes i els canvis de context que es vagin presentant, com que un dia el Grup acabi desapareixent. Però fins i tot si passés això segon, l'esforç hauria valgut la pena. Tant per la feina feta fins ara com per la utilitat que creiem que podrà seguir tenint tota aquesta feina, ja que les característiques d'internet faciliten que els continguts rellevants hi puguin sobreviure fins i tot en el cas que les pàgines originals hagin deixat d'existir.
Sempre hem volgut ser útils, facilitar la feina d'educació en drets humans de qualsevol persona o col.lectiu. Tant mitjançant la utilització directa dels recursos que elaborem i oferim com de la seva eventual adaptació (sempre ens ha alegrat, quan hem vist materials nostres reproduïts en d'altres webs, de vegades fins i tot millorats). D'altra banda, pel que fa a la durabilitat i l'adaptabilitat dels materials generats, el fet que la majoria dels nostres recursos i propostes siguin atemporals creiem que és un important avantatge (són mínims els apartats del web que requereixen una actualització obligatòria per tal de poder ser operatius).
Un altre tret característic del Grup d'educació segurament ha estat la forma de treballar. Des de fa molts anys, quan arriba una persona nova al Grup se la posa al corrent del context en què es desenvolupa l'activitat del Grup, és a dir, el funcionament general d'Amnistia Internacional i els corresponents objectius, prioritats i particularitats. També se li expliquen els projectes concrets que s'estan desenvolupant al Grup. I els que seria desitjable poder dur a terme però que, per falta de recursos humans, de moment no es poden gestionar. Però alhora que se li explica tot això, també se li exposa la possibilitat que, si se li acudeix alguna idea diferent, sempre es pot estudiar la viabilitat de desenvolupar-la.
Aquest oferiment es fa per diferents motius. D'una banda, perquè pensem que preferim una persona voluntària que es vinculi amb un projecte (encara que aquest no sigui una prioritat d'Amnistia Internacional en aquell moment), que no, si és el cas, acabi deixant el grup perquè cap de les feines en curs l'atrauen. D'altra banda, perquè la rendibilitat d'una persona que treballa en un àmbit i un projecte que la sedueix i domina és molt més elevada que la de qui s'esforça en un projecte que no li acaba de fer el pes. I finalment, perquè de vegades les idees de gent nova poden afavorir les possibilitats d'abordar projectes nous i interessants que d'una altra manera difícilment s'haurien plantejat.
Quan fem aquest oferiment, els requisits són molt clars: que la nova proposta encaixi dins del ventall de possibilitats que ofereix Amnistia Internacional pel que fa a l'educació en drets humans (un ventall que és força ampli), que la proposta realment tingui un interès, i que sigui viable, cosa que vol dir, sobretot, que la persona que la promou sigui capaç de tirar-la endavant (sola o buscant les complicitats necessàries).
Aquest plantejament de vegades ha donat uns resultats extraordinaris. Voluntaris que potser haurien durat poc, o que s'haurien implicat poc en les tasques ja engegades, quan han tingut la possibilitat de treballar en allò que els apassionava i que coneixien bé, s'hi han abocat. De fet, alguns dels apartats més rellevants del web (tant per la qualitat dels continguts com per la utilització que se'n fa), han tingut aquest origen. Per exemple, l'apartat sobre el cinema (en constant creixement) o el dedicat a l'humor gràfic.
Això no vol dir que ens oblidem de les prioritats d'Amnistia Internacional, en absolut. Per exemple, la reivindicació de la necessitat que l'ensenyament en drets humans estigui present en tots els nivells educatius és una preocupació permanent. Però intentem trobar un equilibri entre les prioritats de l'Organització i les preferències personals. Val a dir que amb resultats força positius, i de vegades amb algunes agradables sorpreses, com per exemple quan vam decidir apostar per la presència a internet. Llavors aquesta opció no era una prioritat, però gràcies a aquella decisió inicial, quan més endavant va començar a ser evident que tenir una presència rellevant i de qualitat a internet era important, ja teníem un bon tram de camí recorregut i ens va ser fàcil seguir-nos movent còmodament dins del món virtual.
Aquesta forma de treballar ha anat acompanyada d'un altre aspecte potser encara més important: la voluntat de cultivar sempre un ambient de companyonia que fes agradable les relacions i les reunions. És indubtable que aquest factor ha incidit directament i molt positivament sobre tots els reptes que com a grup ens hem anat plantejant.
Fa deu anys vam celebrar el 20è aniversari i vam fer un balanç de les activitats dutes a terme fins aleshores. La majoria de les coses que dèiem llavors continuen sent vigents. Segurament, el que ha canviat més són algunes dades. Per exemple, si llavors parlàvem d'un web de 500 pàgines (comptant totes les diferents propostes, recursos i informacions recopilades), avui les pàgines ja són gairebé 4.000.
Fa dos anys, amb motiu del 50è aniversari d'Amnistia Internacional, vam aprofitar l'ocasió per contextualitzar les activitats del Grup dins de l'activitat general de l'Organització, i per posar en relleu alguna de les noves orientacions del Grup. Explicàvem, per exemple, que ja ens havíem incorporat al món de les xarxes socials, en concret a Facebook (avui també estem presents a Twitter).
Cap on evolucionarem a partir d'ara i com? El futur és un misteri, que haurem d'anar construint i descobrint dia a dia, cosa que ens agradaria poder fer amb la complicitat de la gent que ens vulgui acompanyar. Mentre tinguem delit, nosaltres ens seguirem dedicant a l'educació en drets humans, i no només perquè considerem que és una obligació ètica, sinó també perquè pensem que poder-nos-hi dedicar és un privilegi que a nosaltres ens aporta grans satisfaccions i alegries.
Iniciatives relacionades